Diferència entre les revisions de "Anex:Cites que reconeixen el valencià com llengua"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 120: | Llínea 120: | ||
[[1414]].- En un protocol (2156) del notari [[Bonamat Ferrer]] es fa constar lo següent : ‘En nom de nostre senyor Deu Jehus e de la sua sagrada Nativitat, sapien tots com yo, Felip Bricet, pelicer, comorant en la ciutat de Valencia, me convench ab vos, en Johan Sanxez, illuminador, alias de legir e scriure de '''letra e scriptura de lengua valenciana''', en pla o alias romans, en tal forma e manera que yo sapia scriure e legir libres de Deu e dig alias de comptes e legir libres appellats romans’. | [[1414]].- En un protocol (2156) del notari [[Bonamat Ferrer]] es fa constar lo següent : ‘En nom de nostre senyor Deu Jehus e de la sua sagrada Nativitat, sapien tots com yo, Felip Bricet, pelicer, comorant en la ciutat de Valencia, me convench ab vos, en Johan Sanxez, illuminador, alias de legir e scriure de '''letra e scriptura de lengua valenciana''', en pla o alias romans, en tal forma e manera que yo sapia scriure e legir libres de Deu e dig alias de comptes e legir libres appellats romans’. | ||
[[1418]].- [[Guillem Copons]]: “Llibre del Tresor”, ‘...E lo present transladador '''ha transladat en lengua valenciana''', per donar delit de legir a un seu special senyor e amich, e als de sa nació desús dita…’. | [[1418]].- [[Guillem de Copons]]: “Llibre del Tresor”, ‘...E lo present transladador '''ha transladat en lengua valenciana''', per s donar delit de legir a un seu special senyor e amich (Pere d'Artes), e als de sa nació desús dita…’. | ||
[[1430]].- El genial valenciano [[Ausias March]] inicia su brillante etapa, sobre todo poetica, componiendo todas sus obras '''en lengua valenciana'''. | [[1430]].- El genial valenciano [[Ausias March]] inicia su brillante etapa, sobre todo poetica, componiendo todas sus obras '''en lengua valenciana'''. | ||
| Llínea 140: | Llínea 140: | ||
[[1481]].- [[Lluís de Fenollet]] publica en Barcelona la traducción de “Historia de Alexandre de Quinto Curcio” de Plutarco ‘… fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e '''per Luis de Fenollet en la present lengua valenciana transferida...’.''' | [[1481]].- [[Lluís de Fenollet]] publica en Barcelona la traducción de “Historia de Alexandre de Quinto Curcio” de Plutarco ‘… fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e '''per Luis de Fenollet en la present lengua valenciana transferida...’.''' | ||
[[1482]].- [[Miquel Pérez]] en su obra "La imitacio de Jesuchrist" dice: ‘Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest món esplanat '''de lati en valenciana lengua...’ | [[1482]].- [[Miquel Pérez]] en su obra "La imitacio de Jesuchrist" dice: ‘Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest món esplanat '''de lati en valenciana lengua...’,''' pag. 1; Valencia, 1482. | ||
[[1485]].- Joan Roïç de Corella en “Ystoria de Joseph”, pròleg; ‘...descriure e'''n vulgar de valenciana prosa...’. | [[1485]].- Joan Roïç de Corella en “Ystoria de Joseph”, pròleg; ‘...descriure e'''n vulgar de valenciana prosa...’. | ||
| Llínea 222: | Llínea 222: | ||
[[1561]].- [[Onofre Almudever]]: ‘Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Patria on sou naixcuts, '''no deixarieu que als vostres classics valencians els catalans se'ls vullgueren aplicar'''.... ‘ en lo seu prolec de "Lo proces de les olives". | [[1561]].- [[Onofre Almudever]]: ‘Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Patria on sou naixcuts, '''no deixarieu que als vostres classics valencians els catalans se'ls vullgueren aplicar'''.... ‘ en lo seu prolec de "Lo proces de les olives". | ||
[[1569]].- [[Lorenzo Palmireno]], humaniste, aragonés de Teruel, en la seua obra "Vocabulario del Humanista" al traduir les equivalencies del llatí en llengua vulgar, equipara a la llengua Valenciana en atres del seu entorno: ‘...Y aunque eso no fuese, basta ver que, '''si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en Valenciano, Italiano o Frances o lengua Portuguesa...’'''. | [[1569]].- [[Lorenzo Palmireno]], humaniste, aragonés de Teruel, en la seua obra "Vocabulario del Humanista" al traduir les equivalencies del llatí en llengua vulgar, equipara a la llengua Valenciana en atres del seu entorno: ‘...Y aunque eso no fuese, basta ver que, '''si no hallo vocablo con que arromançar una cosa en castellano, pongola en Valenciano, Italiano o Frances o lengua Portuguesa...’'''. | ||
| Llínea 667: | Llínea 665: | ||
Bernardi Vallmanya, Barcelona 1493, Traduix "Lo carcer d'amor", 'traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa'. També va traduir "La revelacio del benaventurat apòstol Pau" i "Cordial d'anima, abdós en Valencia 1495, 'de vulgar idioma castella en valenciana prosa'. | Bernardi Vallmanya, Barcelona 1493, Traduix "Lo carcer d'amor", 'traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa'. També va traduir "La revelacio del benaventurat apòstol Pau" i "Cordial d'anima, abdós en Valencia 1495, 'de vulgar idioma castella en valenciana prosa'. | ||
Dins dels documents pontificis, destaquem un del Papa Alexandre VI, a on es pot llegir "lingua vulgari valentini expeditarum". | Dins dels documents pontificis, destaquem un del Papa Alexandre VI, a on es pot llegir "lingua vulgari valentini expeditarum". | ||
| Llínea 742: | Llínea 738: | ||
1477, Valencia En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , “e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio”. Costa, J. “La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995 | 1477, Valencia En llemosi estava escrita també una Biblia d’un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una Biblia impresa , “e perque havia gran treball en mudar los vocables llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio”. Costa, J. “La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995 | ||
1485.- Prolec de la YSTORIA DE JOSEPH en que es pot llegir al començament: “... Descriure en vulgar de valenciana prosa...”. Esta obra del teòlec i escritor Joan Roïç de Corella (Gandia, 1433/1443-1497), s’edità en Valencia on es conserva l’unic eixemplar del mon. . L’obra s'imprimi en 1506 | 1485.- Prolec de la YSTORIA DE JOSEPH en que es pot llegir al començament: “... Descriure en vulgar de valenciana prosa...”. Esta obra del teòlec i escritor Joan Roïç de Corella (Gandia, 1433/1443-1497), s’edità en Valencia on es conserva l’unic eixemplar del mon. . L’obra s'imprimi en 1506 | ||
| Llínea 878: | Llínea 870: | ||
Cervero, 1414.- Segons D Lluis Cervero, en un protocol del notari Bonamat Ferrer, hui desaparegut del seu lloc, es fa constar lo següent “En nom de nostre senyor Deu Jehus e de la sua sagrada Nativitat, sapien tots com yo, Felip Bricet, pelicer, comorant en la ciutat de Valencia, me convench ab vos, en Johan Sanxez, illuminador, alias de legir e scriure de letra e scriptura de lengua valenciana, en pla o alias romans, en tal forma e manera que yo sapia scriure e legir libres de Deu e dig alias de comptes e legir libres appellats romans”. | Cervero, 1414.- Segons D Lluis Cervero, en un protocol del notari Bonamat Ferrer, hui desaparegut del seu lloc, es fa constar lo següent “En nom de nostre senyor Deu Jehus e de la sua sagrada Nativitat, sapien tots com yo, Felip Bricet, pelicer, comorant en la ciutat de Valencia, me convench ab vos, en Johan Sanxez, illuminador, alias de legir e scriure de letra e scriptura de lengua valenciana, en pla o alias romans, en tal forma e manera que yo sapia scriure e legir libres de Deu e dig alias de comptes e legir libres appellats romans”. | ||
1458.- CANONIZACIO DE SANT VICENT FERRER. La proclamacio de dita Canonisacio fon el 29 de juny de 1455 per Calixte III. S’escrigue el 1 d’octubre de 1458, i va ser firmada per Pio II : Diu: “In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”. | 1458.- CANONIZACIO DE SANT VICENT FERRER. La proclamacio de dita Canonisacio fon el 29 de juny de 1455 per Calixte III. S’escrigue el 1 d’octubre de 1458, i va ser firmada per Pio II : Diu: “In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”. | ||