Diferència entre les revisions de "Moros i Cristians"

Revisió de 22:47 17 gin 2008

Festa en arraïls molt fortes de la Comunitat Valenciana,en especial en les comarques centrals.

Orígens

Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-mos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.

Festa

Les festes es componen de diferents actes, pero sempre en:

Entrades, Embaixades i dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutat, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars dels Alforins)

Música

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Esbos}}
-Festa en arrails molt fortes a la comunitat Valenciana,en especial a les [[Comarques centrals Valencianes.]] per trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remuntar finsl'Edat Mitja i la tradició dels autosacramentals aon el bé contra el mal es representava en forma de dansa: Aixína, després la guerra de Reconquesta, el bé i el mal es representa en els cristians i els moros.
-Pero sense cap dubte es a finals del S.XVIIIè i principis del XIXè, quan la tradició de Moros i Cristians adaptar la forma que hui coneguem.
+Festa en arraïls molt fortes de la Comunitat Valenciana,en especial en les comarques centrals.
+==Orígens==
+Per a trobar els orígens de la Festa de '''Moros i Cristians''', hem de remontar-mos  fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros.
+Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.
 ==Festa==
-Les festes es composen de diferents actes, pero sempre es cona en:
-Entrades, Ambaixades i dia del Sant o Patró. Tot i que algunes ciutat com el cas d'[[Ontinyent]] este esquema es ampliat i la trilogia pasa a tindrer cuatres dies de festa consequitius.
-El participants es dividixen en dos bands moros i cristians(en toledo per eixemple apareix tambe el bans Jueu, tot i que moltes vegades este es considera band moro)vestits en recreacio d'indumentaria de l'edat mitja, en molta fantasia, y epcoques posteriors (es posible vorer comparse ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfiles els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])
-==Musica==
-Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ja que fins el moment eren peces de "militars" les que sonaben. En l'any 1882 l'autor d'[[alcoy]] [[Juan CANTÓ FRANCÉS]] (1856-1908) escriu [[Mahomet]], un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que pot ser el pasdoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel FERRANDO GONZÁLEZ ]](1840-1908) fóra escrit en anterioritat.
+Les festes es componen de diferents actes, pero sempre en:
+Entrades, Embaixades i dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutat, com és el cas d'[[Ontinyent]], este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.
+El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de [[Fontanars dels Alforins]])
+==Música==
+Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven.
+En l'any 1882 l'autor d'[[Alcoy]] [[Juan Cantó Francés]] (1856-1908) escriu [[Mahomet]], un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble [[Moro Guerrer]] de l'autor de [[Cocentaina]] [[Manuel Ferrando Gonzàlez ]](1840-1908) fora escrit en anterioritat.
+[[Categoria: Cultura Valenciana]]