Diferència entre les revisions de "Parma" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 14:

En el [[sigle XIII]] els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en [[1346]] a Lluc Visconti, senyor de Milà.

L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], ~~però~~ baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]].

L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], pero baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]].

El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any [[1731]] a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia.

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 En el [[sigle XIII]] els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en [[1346]] a Lluc Visconti, senyor de Milà.
-L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], però baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]].
+L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], pero baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]].
 El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any [[1731]] a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia.