Diferència entre les revisions de "Gijón" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

{{~~metaplantilla de avisos~~

~~| tipo = aviso~~

~~| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|~~}}~~}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]]~~

| texto = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Uiquipèdia|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi haixquen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa [[Usuari:Vixca Valencia|pàgina d'usuari]] {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>

{{Infobox_pobles

|image_país = [[Image:gijonespanya|120px]]

Llínea 122:

Llínea 118:

*Llínia 21: Pza. el Humedal - Campa Torres

*Llínia 22: Pza. Europa - Porceyo

== Economia ==

Ciutat tradicionalment industrial, la economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial desde la dècada dels setanta.

El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del sigle XIX, degut a la confluència de varis factors:

* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en 1856, va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la industria local.

* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.

El model industrial generalt, típic de la priemra REvolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'època, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari qeu conectà a [[Astúries]] en la meseta.

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.

Tras una dura crisis i reocnversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de la economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en la economia del municipi és pràcticament irrellevant.

== Govern i administració ==

El govern municipal està format pels siguients elements:

* Alcalde

* Ple del Ajuntament

* Junta de Govern Local

* Tenients de Alcalde

* Portaveus

* Delegacions Municipals

* Comisions del Ple

=== Alcaldes ===

{|class="wikitable" border="1"

|- style="background:#eee;"

!Nom||Des de||Hasda||Partit

|-

|[[José Manuel Palacio]]||[[1979]]||[[1987]]||[[PSOE]]

|-

|[[Vicente Álvarez Areces]]||[[1987]]||[[1999]]||[[PSOE]]

|-

|[[Paz Fernández Felgueroso]]||[[1999]]||actualidad||[[PSOE]]

|- align="center"

|colspan="6" style="font-size:75%;"|[[Anexe:Alcaldes de Gijón|Llista completa de alcaldes de Gijón desde 1840]]

|}

== Mijos de comunicació ==

=== Periòdics ===

* El Comercio

* La Nueva España

* La Voz de Asturias

* Qué!

* 20 minutos

=== Emisores de ràdio ===

* SER Gijón

* Radio Gijón Cadena COPE

* Onda Cero Gijón

* Medea FM

* Europa FM Asturias

* Cadena Dial Asturias

=== Cadenes de televisió ===

* Radiotelevisión del Principado de ASturias

* Televisión Local Gijón

* Canal 10 TV

* TeleAsturias

* Localia

* Popular TV

== Gastronomia ==

Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango (choriç, morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la sidra, [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.

Tot allò es rega en [[sidra]], que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].

Gijón és cantera també de jòvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trob en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar no estiga acompanyà d'un tracte amabble i uns preus molt ajustats.

[[Categoria:Localitats d'Astúries]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-{{metaplantilla de avisos
+{{esbós}}
-| tipo  = aviso
-| imagen = [[Image:Nuvola apps kcmsystem.png|50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}}]]
-| texto  = <center>'''U o més {{ #if: {{{1|}}} | [[Uiquipèdia|uiquipedistes]] | [[Proyecte:uiquipedistes|uiquipedistes]] }} estan treballant actualment en estendre est artícul'''.</center><span style="font-size: 88%;"><center>És possible que, a causa d'això, hi haixquen faltes de contingut o deficiències de format. Per favor, ans de realisar correccions majors o reescritures, contacta en ells en sa [[Usuari:Vixca Valencia|pàgina d'usuari]] {{ #ifeq: {{NAMESPACE}} | {{TALKSPACE}} | | o en [[{{NAMESPACE}} Discussió:{{PAGENAME}}|la pàgina de discussió de l'artícul]]}} per a poder coordinar la redacció. {{ #if: {{{2|}}}|{{ #if: {{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}.|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}|<br />No s'ha inclòs la data. [[Plantilla:En desenroll|Instruccions de la plantilla]].}}</center></span>}}<includeonly>[[Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll]]</includeonly>
 {{Infobox_pobles
 |image_país = [[Image:gijonespanya|120px]]
@@ Llínea 122: / Llínea 118: @@
 *Llínia 21: Pza. el Humedal - Campa Torres
 *Llínia 22: Pza. Europa - Porceyo
+== Economia ==
+Ciutat tradicionalment industrial, la economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial desde la dècada dels setanta.
+El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del sigle XIX, degut a la confluència de varis factors:
+* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en 1856, va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la industria local.
+* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.
+El model industrial generalt, típic de la priemra REvolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'època, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari qeu conectà a [[Astúries]] en la meseta.
+La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.
+Tras una dura crisis i reocnversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de la economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en la economia del municipi és pràcticament irrellevant.
+== Govern i administració ==
+El govern municipal està format pels siguients elements:
+* Alcalde
+* Ple del Ajuntament
+* Junta de Govern Local
+* Tenients de Alcalde
+* Portaveus
+* Delegacions Municipals
+* Comisions del Ple
+=== Alcaldes ===
+{|class="wikitable" border="1"
+|- style="background:#eee;"
+!Nom||Des de||Hasda||Partit
+|-
+|[[José Manuel Palacio]]||[[1979]]||[[1987]]||[[PSOE]]
+|-
+|[[Vicente Álvarez Areces]]||[[1987]]||[[1999]]||[[PSOE]]
+|-
+|[[Paz Fernández Felgueroso]]||[[1999]]||actualidad||[[PSOE]]
+|- align="center"
+|colspan="6" style="font-size:75%;"|[[Anexe:Alcaldes de Gijón|Llista completa de alcaldes de Gijón desde 1840]]
+|}
+== Mijos de comunicació ==
+=== Periòdics ===
+* El Comercio
+* La Nueva España
+* La Voz de Asturias
+* Qué!
+* 20 minutos
+=== Emisores de ràdio ===
+* SER Gijón
+* Radio Gijón Cadena COPE
+* Onda Cero Gijón
+* Medea FM
+* Europa FM Asturias
+* Cadena Dial Asturias
+=== Cadenes de televisió ===
+* Radiotelevisión del Principado de ASturias
+* Televisión Local Gijón
+* Canal 10 TV
+* TeleAsturias
+* Localia
+* Popular TV
+== Gastronomia ==
+Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango (choriç, morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la sidra, [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.
+Tot allò es rega en [[sidra]], que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].
+Gijón és cantera també de jòvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trob en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar no estiga acompanyà d'un tracte amabble i uns preus molt ajustats.
+[[Categoria:Localitats d'Astúries]]