Diferència entre les revisions de "Macastre"
Text reemplaça - 'per els' a 'pels' |
Text reemplaça - ' de a' a ' d'a' |
||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Els testimonis més antics que se coneixen de l'ocupació del home son alguns fragments de ceràmica ibèrica apareguts baix les construccions migevals del castell. De l'época roman-republicana és un as sextantari, del any [[268 a. C.|268 a. C.]], trobat en el Barranc de Caerna. Ya de plena romanisació són les despulles d'una possible vila rústica en la Serratilla, en la que, entre despulles de tégules i de vasos comuns, va trobar-se una [[moneda]] del emperador Adriano, dels anys 117-139 d. C. | Els testimonis més antics que se coneixen de l'ocupació del home son alguns fragments de ceràmica ibèrica apareguts baix les construccions migevals del castell. De l'época roman-republicana és un as sextantari, del any [[268 a. C.|268 a. C.]], trobat en el Barranc de Caerna. Ya de plena romanisació són les despulles d'una possible vila rústica en la Serratilla, en la que, entre despulles de tégules i de vasos comuns, va trobar-se una [[moneda]] del emperador Adriano, dels anys 117-139 d. C. | ||
D'esta época prové el nom de la població. Macastre està format per l'arrel romana "castra, castrorum" en significat de campament. El nom pareix ser la contracció de "Magna Castra" -gran campament o campament gran-, en referència a algun tipo | D'esta época prové el nom de la població. Macastre està format per l'arrel romana "castra, castrorum" en significat de campament. El nom pareix ser la contracció de "Magna Castra" -gran campament o campament gran-, en referència a algun tipo d'assentament militar permanent de les llegions romanes. | ||
En l'any [[1122]], el rei [[Alfonso I d'Aragó]] cobrava paries als almoràvits de Macastre. Despuix de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], el territori, com tota la Foya de Bunyol, fon concedit en l'any [[1238]] a Rodrigo de Lizana, el qual va traspassar-lo tres anys més tart a la [[Orde de l'Hospital]], en la persona del seu Maestre Hugo de Folcalquier. | En l'any [[1122]], el rei [[Alfonso I d'Aragó]] cobrava paries als almoràvits de Macastre. Despuix de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], el territori, com tota la Foya de Bunyol, fon concedit en l'any [[1238]] a Rodrigo de Lizana, el qual va traspassar-lo tres anys més tart a la [[Orde de l'Hospital]], en la persona del seu Maestre Hugo de Folcalquier. | ||
| Llínea 89: | Llínea 89: | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
* '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra l'últim cap de semana del més de [[giner]]. Comença el [[dissabte]] per la vesprada, quan se dona foc a la foguera acompanyada per una charanga popular i a on tot el que vullga pot fruir d'un sopar basat en embotits cuinats en les brases. Les festes continuen el dumenge en la tradicional bendició | * '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra l'últim cap de semana del més de [[giner]]. Comença el [[dissabte]] per la vesprada, quan se dona foc a la foguera acompanyada per una charanga popular i a on tot el que vullga pot fruir d'un sopar basat en embotits cuinats en les brases. Les festes continuen el dumenge en la tradicional bendició d'animals. | ||
* '''[[Falles]] '''. Festivitat en honor a [[Sant Josep]] que se celebra el cap de semana previ a San Vicent. Comencen el divendres en la "[[plantà]]", continuen la vesprada del dissabte en la '''"Cavalcada de disfrassos"''' i per la nit en la espectacular verbena del '''[http://www.duolanoche.com Duo La Noche]'''. El [[dumenge]], el dia gran, comença en l'almorzar i la "[[despertà]]", i a migdia la "[[mascletà]]" junt al dinar de germanor. Per la vesprada, una charanga popular amenisa els [[bunyols]] en chocolate i la festa culmina, per la nit, en la "[[cremà]]" dels monuments artístics infantil y senior. | * '''[[Falles]] '''. Festivitat en honor a [[Sant Josep]] que se celebra el cap de semana previ a San Vicent. Comencen el divendres en la "[[plantà]]", continuen la vesprada del dissabte en la '''"Cavalcada de disfrassos"''' i per la nit en la espectacular verbena del '''[http://www.duolanoche.com Duo La Noche]'''. El [[dumenge]], el dia gran, comença en l'almorzar i la "[[despertà]]", i a migdia la "[[mascletà]]" junt al dinar de germanor. Per la vesprada, una charanga popular amenisa els [[bunyols]] en chocolate i la festa culmina, per la nit, en la "[[cremà]]" dels monuments artístics infantil y senior. | ||
* '''Festes Patronals'''. Se porten a cap durant la primera quinzena d'[[agost]]. En elles se combina lo [[Religió|religiós]] en lo profà. Són dies dedicats als majors, als chiquets, al [[deport]], i als patrons de Macastre: [[Crist Salvador|Sant Salvador]] i [[Bàrbara (santa)|Santa Bàrbara]]. Les festes comencen en el concurs de [[Paella Valenciana|paelles]] en la '''Plaça dels Arbres''' i durant tota la semana se realisen [[exposició|exposicions]] de diversos tipos y exhibicions aixina com la actuació de orquestes, campeonats de [[fútbol sala]], jocs de taula, [[verbena (festa)|verbenes]], un distinguit i important festival de [[bandes de música]], etc. | * '''Festes Patronals'''. Se porten a cap durant la primera quinzena d'[[agost]]. En elles se combina lo [[Religió|religiós]] en lo profà. Són dies dedicats als majors, als chiquets, al [[deport]], i als patrons de Macastre: [[Crist Salvador|Sant Salvador]] i [[Bàrbara (santa)|Santa Bàrbara]]. Les festes comencen en el concurs de [[Paella Valenciana|paelles]] en la '''Plaça dels Arbres''' i durant tota la semana se realisen [[exposició|exposicions]] de diversos tipos y exhibicions aixina com la actuació de orquestes, campeonats de [[fútbol sala]], jocs de taula, [[verbena (festa)|verbenes]], un distinguit i important festival de [[bandes de música]], etc. | ||