Diferència entre les revisions de "Idioma valencià"
Sense resum d'edició |
afegits els dialectes |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{esbos}} | {{esbos}} | ||
El '''Valencià''' | El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
== Orige de la Llengua Valenciana == | == Orige de la Llengua Valenciana == | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Dialectes del Valencià == | == Dialectes del Valencià == | ||
[[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]] | ||
=== Valencià | === Valencià de Transició === | ||
=== Valencià | El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]]. | ||
* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe. | |||
* La primera persona del present pren la desinència -o: jo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro. | |||
* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares. | |||
* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica. | |||
=== Valencià Septentrional === | |||
El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son: | |||
* -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. | |||
* -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu. | |||
* Neutralisació de la b/v. | |||
* Manteniment dels artículs lo/los. | |||
* Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador. | |||
* No pronunciació de la -r final. | |||
* Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave''). | |||
=== Valencià Apichat === | === Valencià Apichat === | ||
L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]]. | |||
* Manteniment dels artículs lo/los. | |||
* El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche] | |||
* L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/. | |||
* Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens. | |||
* Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir]. | |||
* Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple. | |||
=== Valencià Meridional === | === Valencià Meridional === | ||
El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques: | |||
* Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]]. | |||
* El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''. | |||
=== Valencià Alicantí === | === Valencià Alicantí === | ||
L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques: | |||
* Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa''). | |||
* Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou''). | |||
* Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] | *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] | ||
*[[Normes del Puig]] | *[[Normes del Puig]] | ||
*[[Segle d'Or Valencià]] | |||
== Enllaços Externs == | == Enllaços Externs == | ||
*[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana | *[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana] | ||
*[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià] | *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià] | ||
*[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana] | *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana] | ||
*[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de la Llengua Valenciana] | *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de la Llengua Valenciana] | ||