Diferència entre les revisions de "Segòvia"
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
El monasteri de Sant Antoni el Real era l'antic pabelló de caça d'Enrique IV i més tart es va convertir en convent. Són únics els seus sostres artesonats d'estil mudéixar que daten tots de l'any [[1455]]. L'iglésia presenta un sostre mudéixar i el claustre (ara convertit en museu) presenta atres eixemples de sostres mudéixares de tècnica nazarí. Dèu monges seguixen vivint en el convent. | El monasteri de Sant Antoni el Real era l'antic pabelló de caça d'Enrique IV i més tart es va convertir en convent. Són únics els seus sostres artesonats d'estil mudéixar que daten tots de l'any [[1455]]. L'iglésia presenta un sostre mudéixar i el claustre (ara convertit en museu) presenta atres eixemples de sostres mudéixares de tècnica nazarí. Dèu monges seguixen vivint en el convent. | ||
'''* La catedral de Santa María''' | '''* La [[Catedral de Santa María (Segòvia)|catedral de Santa María]]''' | ||
[[File:Catedral de Santa María de Segovia - 01.jpg|thumb|250px|Catedral de Segòvia]] | [[File:Catedral de Santa María de Segovia - 01.jpg|thumb|250px|Catedral de Segòvia]] | ||
És l'última catedral gòtica que es va construir en Espanya. Està considerada com l'obra mestra del gòtic vasc-castellà i li la coneix com “La Dama de les Catedrals”. Es tracta de la tercera catedral de la ciutat, i conserva el claustre de la segona, ubicada front a l'alcasser i destruïda durant la Guerra de les Comunitats en l'any [[1520]]. Va ser consagrada en [[1768]] i té unes dimensions de 105 metros de llarc, 50 m. d'ample i 33m. d'altura en la nau central; consta de 18 capelles i dispon de tres portes d'accés: la del Perdó, la de Sant Fruts i la de Sant Geroteo, primer bisbe de la diòcesis. | És l'última catedral gòtica que es va construir en Espanya. Està considerada com l'obra mestra del gòtic vasc-castellà i li la coneix com “La Dama de les Catedrals”. Es tracta de la tercera catedral de la ciutat, i conserva el claustre de la segona, ubicada front a l'alcasser i destruïda durant la Guerra de les Comunitats en l'any [[1520]]. Va ser consagrada en [[1768]] i té unes dimensions de 105 metros de llarc, 50 m. d'ample i 33m. d'altura en la nau central; consta de 18 capelles i dispon de tres portes d'accés: la del Perdó, la de Sant Fruts i la de Sant Geroteo, primer bisbe de la diòcesis. | ||