Diferència entre les revisions de "Joan Costa i Català"

Text reemplaça - 'i mes ' a 'i més '
Text reemplaça - 'o mes ' a 'o més '
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 46: Llínea 46:
i quina ma senyera.|''Sé quí soc'' per Joan Costa i Català (1994)}}
i quina ma senyera.|''Sé quí soc'' per Joan Costa i Català (1994)}}


{{Cita|S'han fet facsimils i transcripcions mes o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Segle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo mes granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.
{{Cita|S'han fet facsimils i transcripcions mes o manco encertades del primer llibre impres en Valencia, i el primer tambe provablement en tota Espanya. Un llibre colectiu, en el que participaren moltes persones importants de la rica i culta societat valenciana de l'ultim terç del nostre Segle d'Or. Es tracta d'un recull de poesies presentades a concurs, que tenia com a tema l'alabança a la Mare de Deu. Per aixo titularen el llibre “Les Troves en lahors de la Verge Maria”. Lo més granat dels poetes del temps, i uns atres no tan coneguts, respongueren a la convocatoria.


Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero son tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del segle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]], artícul publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació [[Cardona Vives]] de Castelló}}
Pero tinc per a mi que l'intencio del filolec romaniste Emili Miedes va més llunt de la purament lliteraria que dona la mida d'un alt nivell cultural, puix moltes d'elles mostren una bona factura i calitat. Pero son tambe una expressio de fe i devocio a la Mare de Deu, la qual encara seguix viva en el poble valencià. Ajustant cultura i devocio, el llector trobarà en este llibre un mostrari dels nostres millors poetes de la segona mitat del segle XV i uns motius d'inspiracio piadosa per a les seues pregaries a la Mare de Deu, en llengua valenciana.|Emili Miedes i Bisbal: Nova transcripcio de “Les Troves en lahors de la Verge Maria”, per [[Joan Costa i Català]], artícul publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 41, novembre de 2001, editada per l'Associació [[Cardona Vives]] de Castelló}}
Llínea 173: Llínea 173:
De nou torne a ser yo,
De nou torne a ser yo,


no mes ya un foraster
no més ya un foraster


en terra forastera.
en terra forastera.