Diferència entre les revisions de "Lluís de Fenollet"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, l'any [[1512]]. | Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, l'any [[1512]]. | ||
Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon abadesa del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'Alacant, del qual fon abadesa també. | Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon abadesa del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'[[Alacant]], del qual fon abadesa també. | ||
Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'Història d'Aleixandre el Gran. | Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'''Història d'Aleixandre el Gran''. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||