Diferència entre les revisions de "Joan Gil-Albert" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 52:

El seu regrés te lloc a finals d'[[agost]] de l'any [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d'[[El Salt]], en [[Alcoy]].

Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars ~~son~~ venudes, per eixemple la casa d'[[El Salt]].

Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars són venudes, per eixemple la casa d'[[El Salt]].

Despuix de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.

@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 El seu regrés te lloc a finals d'[[agost]] de l'any [[1947]] retrobant-se a la seua família en sa casa d'[[El Salt]], en [[Alcoy]].
-Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars son venudes, per eixemple la casa d'[[El Salt]].
+Aixina transcorrerien alguns anys en els que Gil-Albert, marginat per la critica, alterna el seu temps entre la seua tasca lliteraria, inedita en sa major part, i les ocupacions com a cap de familia. La seua situació econòmica es desfa i algunes propietats familiars són venudes, per eixemple la casa d'[[El Salt]].
 Despuix de tornar del seu exili publica "El existir medita su corriente" ([[1949]]) i "Concertar es amor" ([[1951]]), "Crónica general" ([[1974]]) i els llibres de memories "Heraclés" ([[1975]]) i "Breviarium Vitae" ([[1979]]). Ell mateix presenta la seua obra dividida en tres parts: la prosa, la poesia i la critica.