Diferència entre les revisions de "Idioma serbocroata"
m Idioma Serbocroata s'ha renomenat com Idioma serbocroata: Pareix que el buscador és sensible a mayuscules i minuscules, per tant, per regla ortogràfica i no estètica, canvie "Idioma Serbocroata" per "Idioma serbocroata". |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
}} | }} | ||
El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els paisos de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bosnia-Heregovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis. | El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els paisos de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bosnia-Heregovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis. | ||
Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de 1921 hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins. | Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de [[1921]] hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins. | ||
La forma estàndar es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia). | La forma estàndar es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia). | ||
En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la | En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la històra i la política. | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||