Diferència entre les revisions de "Curial e Güelfa"

Text reemplaça - 's son ' a 's són '
Text reemplaça - ' signatura' a ' firma'
Llínea 11: Llínea 11:
El Curial e Güelfa fon trobat per [[Manuel Milà i Fontanals]] en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.
El Curial e Güelfa fon trobat per [[Manuel Milà i Fontanals]] en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.


La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la signatura 9750 de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: [[Antoni Rubió i Lluch]] ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i [[Ramon Miquel i Planas]] i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]].  
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la firma 9750 de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: [[Antoni Rubió i Lluch]] ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i [[Ramon Miquel i Planas]] i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]].  


== Controvèrsia ==
== Controvèrsia ==