Diferència entre les revisions de "China"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari. | El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari. | ||
La República Popular China disputa, des del fi de la revolució, la | La República Popular China disputa, des del fi de la revolució, la sobirania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar en Taiwan i en les illes propenques, despuix de la seua derrota en l'any [[1949]], reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme "[[China Continental]]", s'utilisa en freqüència per designar les àrees baix el control del PCCh, pero a sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja". | ||
Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en térmens nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic]]. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref> | Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en térmens nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic]]. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref> | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
== Geografia física == | == Geografia física == | ||
{{AP|Geografia de la China}} | {{AP|Geografia de la China}} | ||
La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als | La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]]. | ||
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]] | [[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]] | ||
Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. | Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. | ||
A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del | A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del paisage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, e inclús a [[Corea]] i a [[Japó]]. | ||
A pesar de les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China contínua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]]. | A pesar de les polítiques i regulacions ambientals aprovades des de [[1979]], el mig ambient en China contínua deteriorant-se, ya que les comunitats cerquen el desenroll econòmic a sovint a costa de l'ambient. Ademés, encara que China ha ratificat el [[Protocol de Kyoto]], com a [[país en vies de desenroll]] no té cap llimitació per a les seues emissions de [[carbó]]. Atesa la seua ràpida industrialisació, China s'està convertint en un dels emissors més grans de gasos de carbó que contribuïxen al [[calfament global]]. | ||
| Llínea 71: | Llínea 71: | ||
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pekin, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central. | La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pekin, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central. | ||
Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la | Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la sobirania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per a soles 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China. | ||
A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats. | A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats. | ||
| Llínea 138: | Llínea 138: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|China}} | |||
{{Països d'Àsia}} | {{Països d'Àsia}} | ||