Diferència entre les revisions de "La Valldigna"

Sin resumen de edición
Text reemplaça - 'Simat de Valldigna' a 'Simat de la Valldigna'
Llínea 4: Llínea 4:
'''La Valldigna''', és una vall i una [[comarca]] geogràfica i tradicional de la [[Comunitat Valenciana]] , situada en el surest de la [[província de Valéncia]]; segons la proposta de [[comarques de la Comunitat Valenciana|Demarcacions Territorials Homologades]] de la [[Generalitat Valenciana]], La Valldigna se troba inclosa dins de l'actual comarca de [[La Safor]].
'''La Valldigna''', és una vall i una [[comarca]] geogràfica i tradicional de la [[Comunitat Valenciana]] , situada en el surest de la [[província de Valéncia]]; segons la proposta de [[comarques de la Comunitat Valenciana|Demarcacions Territorials Homologades]] de la [[Generalitat Valenciana]], La Valldigna se troba inclosa dins de l'actual comarca de [[La Safor]].


A La Valldigna pertanyen els municipis de [[Barig]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Simat de Valldigna]] i [[Tavernes de Valldigna]], que estan actualment agrupats en una [[mancomunitat]], la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants.
A La Valldigna pertanyen els municipis de [[Barig]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Simat de la Valldigna]] i [[Tavernes de Valldigna]], que estan actualment agrupats en una [[mancomunitat]], la mancomunitat de La Valldigna. En conjunt sumen 24.462 habitants.


La capital tradicional de la comarca és [[Tavernes de Valldigna]], que en 17.988 habitants, és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat se troba en [[Benifairó de  Valldigna]].
La capital tradicional de la comarca és [[Tavernes de Valldigna]], que en 17.988 habitants, és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat se troba en [[Benifairó de  Valldigna]].
Llínea 14: Llínea 14:


==Geografia==
==Geografia==
Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per a on s'obrí al [[Mediterràneu]]) i travessat completament pel [[riu Vaca]]. El riu Vaca naix als peus del mont [[Mondúver]], en el terme de [[Simat de Valldigna]] i desemboca en els llindanys entre [[Xeraco]] i [[Gandia]].
Se tracta d'una vall totalment rodejat de montanyes (excepte per l'est, per a on s'obrí al [[Mediterràneu]]) i travessat completament pel [[riu Vaca]]. El riu Vaca naix als peus del mont [[Mondúver]], en el terme de [[Simat de la Valldigna]] i desemboca en els llindanys entre [[Xeraco]] i [[Gandia]].


===== Pobles de La Valldigna =====
===== Pobles de La Valldigna =====
* [[Tavernes de Valldigna]]. Població: 17.988 hab. Superfície: 49,20 km². Densitat: 336 hab./km².   
* [[Tavernes de Valldigna]]. Població: 17.988 hab. Superfície: 49,20 km². Densitat: 336 hab./km².   
* [[Simat de Valldigna]]. Població: 3.090 hab. Superfície: 38,50 km². Densitat: 80,30 hab./km².  
* [[Simat de la Valldigna]]. Població: 3.090 hab. Superfície: 38,50 km². Densitat: 80,30 hab./km².  
* [[Benifairó de Valldigna]]. Població: 1.977 hab. Superfície: 20,20 km². Densitat: 97,90 hab./km².
* [[Benifairó de Valldigna]]. Població: 1.977 hab. Superfície: 20,20 km². Densitat: 97,90 hab./km².
* [[Barig]]. Població: 1.407 hab. Superfície: 16,10 km². Densitat: 87,40 hab./km².
* [[Barig]]. Població: 1.407 hab. Superfície: 16,10 km². Densitat: 87,40 hab./km².
Llínea 28: Llínea 28:


==El monasteri de Santa Maria de Valldigna==
==El monasteri de Santa Maria de Valldigna==
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.
Destaca el [[monasteri de Santa Maria de la Valldigna]] (situat en [[Simat de la Valldigna]]), fundació cistercenca que dona nom al vall. Fundat en [[1298]], fon el primer monasteri més important de l'antic [[Regne de Valéncia]], deprés la Reconquista i repoblació. Este monasteri dominà la vida dels diferents pobles de la zona fins a les [[desamortisació|desamortisacions]] de [[1835]], quant fon abandonat i venut a particulars.


==Economia==
==Economia==