Diferència entre les revisions de "Cuba" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

{{Ficha de país|nom_oficial = Republica de Cuba

Llínea 82:

Llínea 83:

Generalment te temperatures altes. Els valors mijos anuals van des dels 24 °C en les plans, fins 34 °C i més en les costes orientals, reportant-se magnituts inferiors a 20 °C en les parts més altes de la [[Serra Mestra]].

La temporada de [[novembre]] a [[abril]] és menys calorosa i se coneix com [[hivern]], mentres que els mesos de [[maig]] a [[octubre]], més calorosos, reben el nom de [[estiu]]. Les temperatures màximes i mínimes absolutes registrades són de 38,8 °C (Jucarito, Granma el 17 d'abril de 1999)<ref>http://www.one.cu/aec2008/senyes/2.2.xls)</ref> i 0,6 °C (Bainoa, 18 de febrer de 1996). Com és ~~tipic~~ en els climes tropicals, la variació diaria de la temperatura és major que l'anual.

La temporada de [[novembre]] a [[abril]] és menys calorosa i se coneix com [[hivern]], mentres que els mesos de [[maig]] a [[octubre]], més calorosos, reben el nom de [[estiu]]. Les temperatures màximes i mínimes absolutes registrades són de 38,8 °C (Jucarito, Granma el 17 d'abril de 1999)<ref>http://www.one.cu/aec2008/senyes/2.2.xls)</ref> i 0,6 °C (Bainoa, 18 de febrer de 1996). Com és típic en els climes tropicals, la variació diaria de la temperatura és major que l'anual.

L'humitat relativa mija és alta, en promijos propencs al 90%. Els màxims diaris, generalment superiors al 95%, ocorren a l'eixida del sol, mentres que els ~~minims~~ descendixen, al migdia, fins 50-60% en l'interior del territori. Les zones més humides són les regions occidental i central, junt en els principals núcleus montanyosos. L'efecte de l'alta humitat relativa, otorga a l'archipèlec cuba una intensa sensació de calor durant gran part de l'any.

L'humitat relativa mija és alta, en promijos propencs al 90%. Els màxims diaris, generalment superiors al 95%, ocorren a l'eixida del sol, mentres que els mínims descendixen, al migdia, fins 50-60% en l'interior del territori. Les zones més humides són les regions occidental i central, junt en els principals núcleus montanyosos. L'efecte de l'alta humitat relativa, otorga a l'archipèlec cuba una intensa sensació de calor durant gran part de l'any.

Llínea 95:

Llínea 96:

En esta regió durant l'any [[2004]] se produí una dispar distribució de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademés encara que no directament, diversos huracans i chisclos han ~~influit~~ en la pluja i últimament han anat aumentant.

En esta regió durant l'any [[2004]] se produí una dispar distribució de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademés encara que no directament, diversos huracans i chisclos han influït en la pluja i últimament han anat aumentant.

En l'any [[2006]] i el [[2007]] els embassaments, rius i basses aplegaren al top de la seua capacitat, proveint d'aigua a la major part de la població.

Llínea 102:

Llínea 103:

[[Archiu:Hedychium coronarium0.jpg|thumb|right|100px|La flor nacional de Cuba es la "Flor de Palometa" ''[[Hedychium coronarium]]''.]]

Este archipèlec se trobà sumergit. En el [[Jurasic]] se poblà d'una rica ~~biodiversidad~~ marina en un estret entre [[Laurasia]] i [[Gondwana]].

Este archipèlec se trobà sumergit. En el [[Jurasic]] se poblà d'una rica biodiversitat marina en un estret entre [[Laurasia]] i [[Gondwana]].

Posseix una gran diversitat de roques i sols. Des de les calcarees de [[Vall de Viñales|Viñales]] fins el sol roig de [[Moa]]. Posseix diverses coves sumergides com la de l'Ull del Mégano, en Vila Clara i emergides com la de Sant Tomás. El desenroll submarí d'estalactites i estalagmites mostra que el territori se trobà fora de l'aigua fa apenes 10.000 anys.

Llínea 109:

Llínea 110:

=== Flora i fauna ===

Destaquen en la fauna cubana, [[~~mamifer~~]]s com les [[jutía]]s, diversos [[ratpenat]]s, [[reptils]] (~~ningu~~ d'ells ~~verinos~~, destacant-se la numerosa població de [[cocodril]]s), [[amfibis]] (entre ells la granota chicoteta del mon), [[peixos]] i animals marins, destacant-se els que habiten en els [[cecs de coral]]. També abunden els [[insecte]]s i mamifers [[insectivor]]s.

Destaquen en la fauna cubana, [[mamífer]]s com les [[jutía]]s, diversos [[ratpenat]]s, [[reptils]] (ningú d'ells verinós, destacant-se la numerosa població de [[cocodril]]s), [[amfibis]] (entre ells la granota chicoteta del mon), [[peixos]] i animals marins, destacant-se els que habiten en els [[cecs de coral]]. També abunden els [[insecte]]s i mamifers [[insectivor]]s.

La flora conta en més de 6.500 ~~especies~~ soles de [[plantes en llavor]], especialment en els boscs; entre les que se troben plantes tropicals, de riu i [[frutals]].<ref>[http://mipais.cuba.cu/geografia.php?subcat=31 MiPais.cuba.cu]</ref> ~~Originariament~~ Cuba se trobava plena d'una espessa vegetacio, que ha segut degradada per a desenrollar l'agricultura. No obstant existixen molts programes per al cuidat i manteniment d'estos boscs, que alberguen gran diversitat. Les fustes precioses de Cuba són molt cotisades.

La flora conta en més de 6.500 espècies soles de [[plantes en llavor]], especialment en els boscs; entre les que se troben plantes tropicals, de riu i [[frutals]].<ref>[http://mipais.cuba.cu/geografia.php?subcat=31 MiPais.cuba.cu]</ref> Originàriament Cuba se trobava plena d'una espessa vegetacio, que ha segut degradada per a desenrollar l'agricultura. No obstant existixen molts programes per al cuidat i manteniment d'estos boscs, que alberguen gran diversitat. Les fustes precioses de Cuba són molt cotisades.

== Historia ==

Llínea 121:

Llínea 122:

[[Archiu:Cubaanse Trogon.jpg|thumb|right|100px|El tocororo ''([[Priotelus temnurus]])'' es l'au nacional de Cuba.]]

La percepció que tenim dels habitants precolombins de Cuba (cridats aborigens, indigenes o incorrectament indis) ve a nosatros a través dels relats dels conquistadors, cridats Cronistes de les Indies, per lo que està matisada per la visió ~~europeizante~~ i cristiana dels mateixos. Un d'estos cronistes, [[Bertomeu de les Cases]], va distinguir tres tipos de cultures diferents en quant a ~~rasgos etnics~~, llingüístics i de desenroll ~~tecnologic~~ i social, les quals cridà [[Guanahatebey]], [[Siboney]] o Sibuney i [[Taína]].

La percepció que tenim dels habitants precolombins de Cuba (cridats aborigens, indigenes o incorrectament indis) ve a nosatros a través dels relats dels conquistadors, cridats Cronistes de les Indies, per lo que està matisada per la visió europeisant i cristiana dels mateixos. Un d'estos cronistes, [[Bertomeu de les Cases]], va distinguir tres tipos de cultures diferents en quant a traços ètnics, llingüístics i de desenroll tecnològic i social, les quals cridà [[Guanahatebey]], [[Siboney]] o Sibuney i [[Taína]].

Més en l'últim sigle els estudis arqueologics, etnologics i morfologics han permes indagar més en la vida d'estos primers habitants de l'illa.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+{{ortografia}}
 {{atres usos|Cuba (desambiguació)}}
 {{Ficha de país|nom_oficial = Republica de Cuba
@@ Llínea 82: / Llínea 83: @@
 Generalment te temperatures altes. Els valors mijos anuals van des dels 24&nbsp;°C en les plans, fins 34&nbsp;°C i més en les costes orientals, reportant-se magnituts inferiors a 20&nbsp;°C en les parts més altes de la [[Serra Mestra]].
-La temporada de [[novembre]] a [[abril]] és menys calorosa i se coneix com [[hivern]], mentres que els mesos de [[maig]] a [[octubre]], més calorosos, reben el nom de [[estiu]]. Les temperatures màximes i mínimes absolutes registrades són de 38,8&nbsp;°C (Jucarito, Granma el 17 d'abril de 1999)<ref>http://www.one.cu/aec2008/senyes/2.2.xls)</ref> i 0,6&nbsp;°C (Bainoa, 18 de febrer de 1996). Com és tipic en els climes tropicals, la variació diaria de la temperatura és major que l'anual.
+La temporada de [[novembre]] a [[abril]] és menys calorosa i se coneix com [[hivern]], mentres que els mesos de [[maig]] a [[octubre]], més calorosos, reben el nom de [[estiu]]. Les temperatures màximes i mínimes absolutes registrades són de 38,8&nbsp;°C (Jucarito, Granma el 17 d'abril de 1999)<ref>http://www.one.cu/aec2008/senyes/2.2.xls)</ref> i 0,6&nbsp;°C (Bainoa, 18 de febrer de 1996). Com és típic en els climes tropicals, la variació diaria de la temperatura és major que l'anual.
-L'humitat relativa mija és alta, en promijos propencs al 90%. Els màxims diaris, generalment superiors al 95%, ocorren a l'eixida del sol, mentres que els minims descendixen, al migdia, fins 50-60% en l'interior del territori. Les zones més humides són les regions occidental i central, junt en els principals núcleus montanyosos. L'efecte de l'alta humitat relativa, otorga a l'archipèlec cuba una intensa sensació de calor durant gran part de l'any.
+L'humitat relativa mija és alta, en promijos propencs al 90%. Els màxims diaris, generalment superiors al 95%, ocorren a l'eixida del sol, mentres que els mínims descendixen, al migdia, fins 50-60% en l'interior del territori. Les zones més humides són les regions occidental i central, junt en els principals núcleus montanyosos. L'efecte de l'alta humitat relativa, otorga a l'archipèlec cuba una intensa sensació de calor durant gran part de l'any.
@@ Llínea 95: / Llínea 96: @@
 Entre els rius de Cuba sobreixen el més cabalós: [[Riu Toa|Toa]] i el més llarc: [[Riu Caut|Caut]], estos se troben en la regió oriental.[[Archiu:Cascada en rio Brazo de Buey.jpg|thumb|left|300px|Cascada en riu Braç de Bou. Serra Mestra]] [[Archiu:Aliviadero del embalse de Buey Arriba.JPG|thumb|250px|Aliviadero de l'embassament de Bou Amunt.]]
-En esta regió durant l'any [[2004]] se produí una dispar distribució de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademés encara que no directament, diversos huracans i chisclos han influit en la pluja i últimament han anat aumentant.
+En esta regió durant l'any [[2004]] se produí una dispar distribució de precipitacions, extremes seques i inundacions que pogueren ser controlades. Ademés encara que no directament, diversos huracans i chisclos han influït en la pluja i últimament han anat aumentant.
 En l'any [[2006]] i el [[2007]] els embassaments, rius i basses aplegaren al top de la seua capacitat, proveint d'aigua a la major part de la població.
@@ Llínea 102: / Llínea 103: @@
 [[Archiu:Hedychium coronarium0.jpg|thumb|right|100px|La flor nacional de Cuba es la "Flor de Palometa" ''[[Hedychium coronarium]]''.]]
-Este archipèlec se trobà sumergit. En el [[Jurasic]] se poblà d'una rica biodiversidad marina en un estret entre [[Laurasia]] i [[Gondwana]].
+Este archipèlec se trobà sumergit. En el [[Jurasic]] se poblà d'una rica biodiversitat marina en un estret entre [[Laurasia]] i [[Gondwana]].
 Posseix una gran diversitat de roques i sols. Des de les calcarees de [[Vall de Viñales|Viñales]] fins el sol roig de [[Moa]]. Posseix diverses coves sumergides com la de l'Ull del Mégano, en Vila Clara i emergides com la de Sant Tomás. El desenroll submarí d'estalactites i estalagmites mostra que el territori se trobà fora de l'aigua fa apenes 10.000 anys.
@@ Llínea 109: / Llínea 110: @@
 === Flora i fauna ===
-Destaquen en la fauna cubana, [[mamifer]]s com les [[jutía]]s, diversos [[ratpenat]]s, [[reptils]] (ningu d'ells verinos, destacant-se la numerosa població de [[cocodril]]s), [[amfibis]] (entre ells la granota chicoteta del mon), [[peixos]] i animals marins, destacant-se els que habiten en els [[cecs de coral]]. També abunden els [[insecte]]s i mamifers [[insectivor]]s.
+Destaquen en la fauna cubana, [[mamífer]]s com les [[jutía]]s, diversos [[ratpenat]]s, [[reptils]] (ningú d'ells verinós, destacant-se la numerosa població de [[cocodril]]s), [[amfibis]] (entre ells la granota chicoteta del mon), [[peixos]] i animals marins, destacant-se els que habiten en els [[cecs de coral]]. També abunden els [[insecte]]s i mamifers [[insectivor]]s.
-La flora conta en més de 6.500 especies soles de [[plantes en llavor]], especialment en els boscs; entre les que se troben plantes tropicals, de riu i [[frutals]].<ref>[http://mipais.cuba.cu/geografia.php?subcat=31 MiPais.cuba.cu]</ref> Originariament Cuba se trobava plena d'una espessa vegetacio, que ha segut degradada per a desenrollar l'agricultura. No obstant existixen molts programes per al cuidat i manteniment d'estos boscs, que alberguen gran diversitat. Les fustes precioses de Cuba són molt cotisades.
+La flora conta en més de 6.500 espècies soles de [[plantes en llavor]], especialment en els boscs; entre les que se troben plantes tropicals, de riu i [[frutals]].<ref>[http://mipais.cuba.cu/geografia.php?subcat=31 MiPais.cuba.cu]</ref> Originàriament Cuba se trobava plena d'una espessa vegetacio, que ha segut degradada per a desenrollar l'agricultura. No obstant existixen molts programes per al cuidat i manteniment d'estos boscs, que alberguen gran diversitat. Les fustes precioses de Cuba són molt cotisades.
 == Historia ==
@@ Llínea 121: / Llínea 122: @@
 [[Archiu:Cubaanse Trogon.jpg|thumb|right|100px|El tocororo ''([[Priotelus temnurus]])'' es l'au nacional de Cuba.]]
-La percepció que tenim dels habitants precolombins de Cuba (cridats aborigens, indigenes o incorrectament indis) ve a nosatros a través dels relats dels conquistadors, cridats Cronistes de les Indies, per lo que està matisada per la visió europeizante i cristiana dels mateixos. Un d'estos cronistes, [[Bertomeu de les Cases]], va distinguir tres tipos de cultures diferents en quant a rasgos etnics, llingüístics i de desenroll tecnologic i social, les quals cridà [[Guanahatebey]], [[Siboney]] o Sibuney i [[Taína]].
+La percepció que tenim dels habitants precolombins de Cuba (cridats aborigens, indigenes o incorrectament indis) ve a nosatros a través dels relats dels conquistadors, cridats Cronistes de les Indies, per lo que està matisada per la visió europeisant i cristiana dels mateixos. Un d'estos cronistes, [[Bertomeu de les Cases]], va distinguir tres tipos de cultures diferents en quant a traços ètnics, llingüístics i de desenroll tecnològic i social, les quals cridà [[Guanahatebey]], [[Siboney]] o Sibuney i [[Taína]].
 Més en l'últim sigle els estudis arqueologics, etnologics i morfologics han permes indagar més en la vida d'estos primers habitants de l'illa.