Diferència entre les revisions de "Alqueria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 9:

==Reconquista==

Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[~~aragonés~~]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, ~~voreres~~, [[parral]]s.

Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s.

El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 ==Reconquista==
-Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[aragonés]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com  núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, voreres, [[parral]]s.
+Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[Aragó|aragonesos]], que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com  núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que varen sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, vores, [[parral]]s.
 El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)