Diferència entre les revisions de "Cavalleria" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 2:

Des dels primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que és un

"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el més ~~minim~~ esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".

"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el més mínim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".

Un home que lluita a [[cavall]] també tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall és l'impacte psicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent.

La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'[[Edat antiga]] i [[edat mija]]; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'[[Asia]], en particular, els eixercits mongols. En [[Europa]], la cavalleria se converti cada volta més armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels [[cavallers]].

Llínea 81:

La glòria i romanticisme que emanava de l'arma de cavalleria, (per lo menys en [[Europa]], que és a on se desenrollà bona part del conflicte) no podia deixar-se de costat una arma que contava en molts apoyos i convertir-se en una arma merament auxiliar; no obstant no bastaren més que un més, per a donar-se conte que la cavalleria no podia ser utilisat com força de combat com en tempss antics.

Els escenaris variaren molts, a on l'arma de cavalleria fon galgat en sec fon en la guerra de trincheres que se desenrollà en els camps de [[França]]; no obstant, en atres escenaris, a pesar d'us d'armes modernes que podien destrossar-la, la cavalleria trobà un millor us que podia ser explotat com arma de combat i ~~minimisar~~ les baixes que podia tindre en la guerra de trincheres en [[França]].

Els escenaris variaren molts, a on l'arma de cavalleria fon galgat en sec fon en la guerra de trincheres que se desenrollà en els camps de [[França]]; no obstant, en atres escenaris, a pesar d'us d'armes modernes que podien destrossar-la, la cavalleria trobà un millor us que podia ser explotat com arma de combat i mínimisar les baixes que podia tindre en la guerra de trincheres en [[França]].

[[Image:Caballeria.jpg|right|thumb|<center>Cavalleria anglesa de principi del sigle XX</center>]]

Hague alguns actes heroics dignes de destacar, un eixemple d'aixó ho tenim en un atac efectuat en lo que hui es [[Israel]]; El [[31 d'octubre]] de [[1917]] en la ciutat de [[Beersheba]], uns 1000 soldats de la 4º Brigada de Cavalleria llaugera australiana, baix l'envie del Brigader General de brigada William Grant, en soles cavalls i bayonetes, carregaren les trincheres turques, invadint i capturant els pous de Beersheba.

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 Des dels primers temps la cavalleria tenia la ventaja d'una millor movilitat, per lo que és un
-"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el més minim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".
+"Instrument que multiplica el valor de lluitar fins el més mínim esforç, lo que els permet desbordar i evitar, al sorprendre i dominar, retirar-se i escapar d'acort als requeriments del moment".
 Un home que lluita a [[cavall]] també tenia les ventages d'una major alçada, la velocitat i la massa inercial sobre un oponent en peu. Atre element de la guerra montada a cavall és l'impacte psicològic d'un soldat a cavall que pot infligir a un oponent.
 La movilitat i el valor del choc de la cavalleria fon molt apreciat i explotat en les forces armades en l'[[Edat antiga]] i [[edat mija]]; algunes forces de cavalleria eren en la seua majoria, sobre tot en les societats nomades d'[[Asia]], en particular, els eixercits mongols. En [[Europa]], la cavalleria se converti cada volta més armada (pesat), i, finalment, se feu conegut pels [[cavallers]].
@@ Llínea 81: / Llínea 81: @@
 La glòria i romanticisme que emanava de l'arma de cavalleria, (per lo menys en [[Europa]], que és a on se desenrollà bona part del conflicte) no podia deixar-se de costat una arma que contava en molts apoyos i convertir-se en una arma merament auxiliar; no obstant no bastaren més que un més, per a donar-se conte que la cavalleria no podia ser utilisat com força de combat com en tempss antics.
-Els escenaris variaren molts, a on l'arma de cavalleria fon galgat en sec fon en la guerra de trincheres que se desenrollà en els camps de [[França]]; no obstant, en atres escenaris, a pesar d'us d'armes modernes que podien destrossar-la, la cavalleria trobà un millor us que podia ser explotat com arma de combat i minimisar les baixes que podia tindre en la guerra de trincheres en [[França]].
+Els escenaris variaren molts, a on l'arma de cavalleria fon galgat en sec fon en la guerra de trincheres que se desenrollà en els camps de [[França]]; no obstant, en atres escenaris, a pesar d'us d'armes modernes que podien destrossar-la, la cavalleria trobà un millor us que podia ser explotat com arma de combat i mínimisar les baixes que podia tindre en la guerra de trincheres en [[França]].
 [[Image:Caballeria.jpg|right|thumb|<center>Cavalleria anglesa de principi del sigle XX</center>]]
 Hague alguns actes heroics dignes de destacar, un eixemple d'aixó ho tenim en un atac efectuat en lo que hui es [[Israel]]; El [[31 d'octubre]] de [[1917]] en la ciutat de [[Beersheba]], uns 1000 soldats de la 4º Brigada de Cavalleria llaugera australiana, baix l'envie del Brigader General de brigada William Grant, en soles cavalls i bayonetes, carregaren les trincheres turques, invadint i capturant els pous de Beersheba.