Diferència entre les revisions de "Guatemala" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 120:

Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caràcter estratègic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[Mèxic]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions polítiques variarien en freqüència, lo mateix que les fronteres entre les diverses províncies. A amijanats del [[sigle XVII]], el regne en el seu conjunt tenia 32 províncies, de les quals 12 estaven en el territori que hui ~~constituix~~ la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiència; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].

Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caràcter estratègic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[Mèxic]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions polítiques variarien en freqüència, lo mateix que les fronteres entre les diverses províncies. A amijanats del [[sigle XVII]], el regne en el seu conjunt tenia 32 províncies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituïx la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiència; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].

Llínea 351:

El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Carip, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref>

La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduïx a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals ~~constituixen~~ factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.

La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduïx a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituïxen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.

==== Vertent de l'ocea Pacific ====

Llínea 378:

==== L'aigua subterranea ====

L'[[aigua]] provinent de pous i fonts ~~constituix~~ un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea és altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs són assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com també a moltes organisacions internacionals i privades.

L'[[aigua]] provinent de pous i fonts constituïx un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea és altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs són assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com també a moltes organisacions internacionals i privades.

L'aigua subterranea és generalment abundant en acuíferos sedimentaris a través de les planices, valles i terres baixes del país. No obstant, en les arees montanyoses la disponibilitat d'aigua varia considerablement de localment abundant a inadequada per al seu us. Els dos acuíferos més productius són l'aluvial de la planiça costera del Pacific i el cárstico de pedra calcarea que s'esten per baix de la Serra dels Cuchumatanes, Serra de Chama i les terres baixes de Petén. Atres acuíferos més chicotets són importants localment.

Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes ~~constituixen~~ el 50% del país pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.

Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes constituïxen el 50% del país pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.

Les arees aluvials ~~constituixen~~ aproximadament el 20% del país i contenen aproximadament el 40% de les reserves d'aigua subterranea disponible. Les arees que contenen acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturada ~~constituixen~~ aproximadament el 30% del país i s'estima que contenen el 30% de les reserves subterranees disponibles.

Les arees aluvials constituïxen aproximadament el 20% del país i contenen aproximadament el 40% de les reserves d'aigua subterranea disponible. Les arees que contenen acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturada constituïxen aproximadament el 30% del país i s'estima que contenen el 30% de les reserves subterranees disponibles.

Les arees que contenen acuíferos formats de deposits volcanics piroclásticos i decorriments de lava ~~constituixen~~ el 20% del país i contenen aproximadament el 20% de les reserves d'aigua subterranea disponibles. Els acuíferos que posseïxen una permeabilitat pobra ~~constituixen~~ aproximadament el 30% del país i més o menys 10% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.<ref>Cos d'Ingeniers dels Estats Units d'America. Evaluació dels recursos d'aigua de Guatemala. Guatemala, 2000.</ref>

Les arees que contenen acuíferos formats de deposits volcanics piroclásticos i decorriments de lava constituïxen el 20% del país i contenen aproximadament el 20% de les reserves d'aigua subterranea disponibles. Els acuíferos que posseïxen una permeabilitat pobra constituïxen aproximadament el 30% del país i més o menys 10% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.<ref>Cos d'Ingeniers dels Estats Units d'America. Evaluació dels recursos d'aigua de Guatemala. Guatemala, 2000.</ref>

=== Clima ===

@@ Llínea 120: / Llínea 120: @@
-Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caràcter estratègic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[Mèxic]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions polítiques variarien en freqüència, lo mateix que les fronteres entre les diverses províncies. A amijanats del [[sigle XVII]], el regne en el seu conjunt tenia 32 províncies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituix la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiència; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].
+Durant la dominació espanyola, que durà casi 300 anys, Guatemala fon una regió de caràcter estratègic (Capitania General del Regne de Guatemala), formant part del [[Virregnat de la Nova Espanya]]. La Capitania General de Guatemala s'estenia des de la regió de [[Chiapas]] (en l'actualitat pertanyent a [[Mèxic]]) fins l'actual [[Costa Rica]]. Les seues divisions polítiques variarien en freqüència, lo mateix que les fronteres entre les diverses províncies. A amijanats del [[sigle XVII]], el regne en el seu conjunt tenia 32 províncies, de les quals 12 estaven en el territori que hui constituïx la Republica de Guatemala: la vall de Guatemala, a on se trobava la ciutat de [[Santiago dels Cavallers de Guatemala]], seu de la Real Audiència; les Alcaldies Majors de [[Amatique]], [[Suchitepéquez]] i [[Verapaz (Guatemala)|Verapaz]], els Corregiments de [[Acasaguastlán]], [[Santiago Atitlán|Atitlán]], [[Chiquimula]], [[Escuintla (departament)|Escuintla]], [[Guazacapán]], [[Quetzaltenango]], [[Sololá]] (Tecpán-Atitlán]) i [[Totonicapán]].
@@ Llínea 351: / Llínea 351: @@
 El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Carip, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref>
-La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduïx a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituixen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.
+La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduïx a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituïxen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.
 ==== Vertent de l'ocea Pacific ====
@@ Llínea 378: / Llínea 378: @@
 ==== L'aigua subterranea ====
-L'[[aigua]] provinent de pous i fonts constituix un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea és altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs són assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com també a moltes organisacions internacionals i privades.
+L'[[aigua]] provinent de pous i fonts constituïx un recurs essencial i a la volta gran de suministrament d'aigua per al consum. L'aigua provinent de pous i vertents s'usa per a proposits agricoles, industrials, publics i privats. No obstant, la disponibilitat d'aigua subterranea és altament variable. El continu acces a esta i el desenroll de suministraments d'aigua subterranea confiables i segurs són assunts importants que involucren al govern de Guatemala aixina com també a moltes organisacions internacionals i privades.
 L'aigua subterranea és generalment abundant en acuíferos sedimentaris a través de les planices, valles i terres baixes del país. No obstant, en les arees montanyoses la disponibilitat d'aigua varia considerablement de localment abundant a inadequada per al seu us. Els dos acuíferos més productius són l'aluvial de la planiça costera del Pacific i el cárstico de pedra calcarea que s'esten per baix de la Serra dels Cuchumatanes, Serra de Chama i les terres baixes de Petén. Atres acuíferos més chicotets són importants localment.
-Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes constituixen el 50% del país pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.
+Les montanyes de Guatemala tenen molts tipos d'acuíferos, incloent acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturats; acuíferos volcanics piroclásticos i en deposits de lava, permeables sedimentaris, igneus i metamorfics. Les planices aluvials, valles i terres baixes constituïxen el 50% del país pero contenen aproximadament el 70% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.
-Les arees aluvials constituixen aproximadament el 20% del país i contenen aproximadament el 40% de les reserves d'aigua subterranea disponible. Les arees que contenen acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturada constituixen aproximadament el 30% del país i s'estima que contenen el 30% de les reserves subterranees disponibles.
+Les arees aluvials constituïxen aproximadament el 20% del país i contenen aproximadament el 40% de les reserves d'aigua subterranea disponible. Les arees que contenen acuíferos cársticos i de pedra calcarea fracturada constituïxen aproximadament el 30% del país i s'estima que contenen el 30% de les reserves subterranees disponibles.
-Les arees que contenen acuíferos formats de deposits volcanics piroclásticos i decorriments de lava constituixen el 20% del país i contenen aproximadament el 20% de les reserves d'aigua subterranea disponibles. Els acuíferos que posseïxen una permeabilitat pobra constituixen aproximadament el 30% del país i més o menys 10% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.<ref>Cos d'Ingeniers dels Estats Units d'America. Evaluació dels recursos d'aigua de Guatemala. Guatemala, 2000.</ref>
+Les arees que contenen acuíferos formats de deposits volcanics piroclásticos i decorriments de lava constituïxen el 20% del país i contenen aproximadament el 20% de les reserves d'aigua subterranea disponibles. Els acuíferos que posseïxen una permeabilitat pobra constituïxen aproximadament el 30% del país i més o menys 10% de les reserves d'aigua subterranea disponibles.<ref>Cos d'Ingeniers dels Estats Units d'America. Evaluació dels recursos d'aigua de Guatemala. Guatemala, 2000.</ref>
 === Clima ===