Diferència entre les revisions de "Emili Baró i Bori"

Un fatídic 24 de setembre de 1936 una furgona de milicians el va detindre mentres anava a buscar a Irene, obligant-lo a pujar al vehícul se l’endugueren per la carretera de Torrent i en un camp li llevaren la vida furtant-li el seu rellonge d’or i una dent del mateix valuós metall. El motiu de tan desconcertant assessinat va ser que Emili sempre fon molt catòlic i vinculat a l’iglesia, a on va ser un practicant molt actiu i destacat.

Com a a lliterat va tindre una estreta i curta relació én l’entitat cultural valencianista.

En el lema ¡Vinatea! Va guanyar el premi de la Viola d’Or en el Jocs Florals de 1934, als 35 anys d’edat. En 1936 entrà en la junta de govern com a Vicesecretari primer, pero ve la guerra civil i s’en va tot a fer la mà. LRP continuà en una nova junta degut a que se va desfer l’anterior per motius evidents. En 1939 LRP se va llamentar de que dos membres de la junta del 1936, Carles Sarthou Francesch i Emili Baró Bori, no pogueren tornar per a incorporar-se de nou a la seua amada entitat valencianista.

Home d’una fe catòlica plena va tindre molta relació én la parròquia de Benimaclet, per a la qual va crear i ell mateixa cantà en el seu temps, “Les campanes del meu poble”, “Mater Dolorosa”, pregaria a la Mare de Deu dels Dolors i “Los siete dolores de la Virgen” que encara hui se poden escoltar en Benimaclet en el septenari a la Verge, l’ultima semana de Cuaresma.