Diferència entre les revisions de "Luis García Berlanga" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Berlanga.jpg|thumb|225px|Luis García Berlanga]]

[[Image:Berlanga.jpg|thumb|225px|<center>'''Luis García Berlanga'''</center>]]

'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de juny de 1921) es un director i guioniste de cine [[valencià]].

'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de juny de [[1921]]) es un director i guioniste de cine [[valencià]].

De jove, decidí estudiar [[Dret]] i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en 1947, canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]].

De jove, decidí estudiar [[Dret]] i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en [[1947]], canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]].

Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]].

Debutà com a director en 1951 en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].

Debutà com a director en [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].

El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''.

En 1986 va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en 1993 el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en 1961. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en 1980 i l'Orde Italiana de Commendatore.

En [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore.

Ha obtingut premis i guardons internacionals en els mes importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], Montreal i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.

Ha obtingut premis i guardons internacionals en els mes importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.

Es pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mort en [[2002]] a causa d'un [[càncer]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Berlanga.jpg|thumb|225px|Luis García Berlanga]]
+[[Image:Berlanga.jpg|thumb|225px|<center>'''Luis García Berlanga'''</center>]]
-'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de juny de 1921) es un director i guioniste de cine [[valencià]].
+'''Luis García-Berlanga Martí''' ([[Valéncia]], 12 de juny de [[1921]]) es un director i guioniste de cine [[valencià]].
-De jove, decidí estudiar [[Dret]] i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en 1947, canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]].
+De jove, decidí estudiar [[Dret]] i després Filosofia i Lletres, pero mes tart, en [[1947]], canvià la seua vocació i ingressà en l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques de [[Madrit]].
 Durant la seua joventut es va unir en la [[División Azul]] per a evitar repressions polítiques pel càrrec de governador en [[Valéncia]] que son pare havia tingut durant la [[Segona República Espanyola]].
-Debutà com a director en 1951 en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en  set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].
+Debutà com a director en [[1951]] en la película ''[[Esa pareja feliz]]'', en la que colaborava en [[Juan Antonio Bardem]]. Junt ad este, se li considera u dels renovadors del [[cine espanyol]] de posguerra. Entre les seues películes destaquen títuls célebres de l'historia del [[cine espanyol]], com ''[[El verdugo]]'' o ''[[Bienvenido, Mister Marshall]]''. Treballà en  set ocasions en el guioniste [[Rafael Azcona]].
 El seu cine se caracterisa per la seua mordaç ironia i les seues acides sàtires sobre diferents situacions socials i polítiques. En l'etapa de la [[dictadura franquista]] despuntà la seua habilitat per a burlar la [[censura]] de l'época en situacions i diàlecs no excessivament explícits pero de inteligent contra-llectura i de portar a la realitat proyectes tan atrevits com ''[[Los jueves, milagro]]''.
-En 1986 va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en 1993 el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en 1961. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en 1980 i l'Orde Italiana de Commendatore.
+En [[1986]] va rebre el [[Premi Príncep d'Astúries de les Arts]] i en [[1993]] el [[Premi Goya|Goya]] al millor director per ''[[Todos a la cárcel]]''. La seua película ''[[Plácido]]'' fon nominada per als [[Premis Òscar|Òscar a la millor película estrangera]] en [[1961]]. Ha rebut la Medalla d'Or de les Belles Arts en 1981, el Premi Nacional de Cinematografia en [[1980]] i l'Orde Italiana de Commendatore.
-Ha obtingut premis i guardons internacionals en els mes importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], Montreal i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
+Ha obtingut premis i guardons internacionals en els mes importants festivals (com el [[Festival Internacional de Cine de Cannes|Cannes]], [[Festival Internacional de Cine de Venècia|Venècia]], [[Montreal]] i el [[Festival Internacional de Cine de Berlin|Berlin]]). En el Festival de Karlovy Vary fon elegit com un dels deu cineastes mes rellevants del mon. A banda, posseïx un incontable número de reconeiximents nacionals.
 Es pare de [[Carlos Berlanga]], músic, compositor i important precursor de la corrent musical i cultural coneguda com la [[moguda madrilenya]], a banda de la música pop dels anys 80, mort en [[2002]] a causa d'un [[càncer]].