Diferència entre les revisions de "Càlig"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. | Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. | ||
El terme municipal de Càlig | El terme municipal de Càlig llimita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]. | ||
S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135. | S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües. | A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per a on se canalisen les aigües. | ||
En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l' | En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigua torrencial i la dels barrancs que afluïxen. | ||
La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu. | La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable cantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu. | ||