Diferència entre les revisions de "Alpatró" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 11:

La població també nomenada antigament com ''Petro'', ''Patro'', ''lo Patron'', ''Potron'', ''Alpatron'' i ''Potro'' a lo llarc de la seua història.

Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la dècada dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic ~~Municipal~~ Camil Visedo ~~Moltó~~]] en Alcoy.

Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la dècada dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic Camil Visedo]] en Alcoy.

Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un esbelt campanar, i la Font d'Alpatró, que es troba just davant de la citada iglésia. També cal nomenar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació [[islàmica]] del Castellot, i el [[llavador]], un dels pocs de la vall en coberta, en el camí d'eixida cap a Llombay i Benissili.

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 La població també nomenada antigament com ''Petro'', ''Patro'', ''lo Patron'', ''Potron'', ''Alpatron'' i ''Potro'' a lo llarc de la seua història.
-Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la dècada dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó]] en Alcoy.
+Està documentat per primera volta l'any [[1290]] i la seua etimologia no és àrap encara que en un text de l'any [[1578]] se cita com ''al-Batrún''. En la dècada dels 50 del sigle XX es va trobar un làpida sepulcral de l'any [[942]] (considerada una de les inscripcions àraps més antigues trobades en el Regne de Valéncia), en l'actualitat exposta en el [[Museu Arqueològic Camil Visedo]] en Alcoy.
 Destaca l'iglésia de l'Assunció, en un esbelt campanar, i la Font d'Alpatró, que es troba just davant de la citada iglésia. També cal nomenar l'antiga almàssera que en l'actualitat fa de museu etnològic, la fortificació [[islàmica]] del Castellot, i el [[llavador]], un dels pocs de la vall en coberta, en el camí d'eixida cap a Llombay i Benissili.