Diferència entre les revisions de "Muralla àrap de Valéncia"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el sigle X, descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna), 03-05-2009.</ref> | El geógraf i historiador Abd al-Razi que va viure en el sigle X, descriu Valéncia com una ciutat amurallada de quatre portes. El seu traçat correspondria a la típica planificació de ciutat romana en '''"cardo"''' i '''"documanus"'''<ref>La Muralla Islàmica de Valéncia. Gómez Bayarri,J.V. Las Provincias (Tribuna), 03-05-2009.</ref> | ||
Després l'atac | Després l'atac bereber del any 1010 o 1011 que va capturar molts ciutadans, la ciutat se va conscienciar de la necessitat construir una nova muralla. Aixina durant el regnat delcitat Abd al-Aziz ibn Amir([[1021]]-[[1061]]), net d'Almanzor, es va construir una nova muralla en el propòsit de protegir a la població. | ||
Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-1085), Valencia era una de les mes grans ciutats | Segons la descripció que mos ha llegat el geógraf [[al-Udri]](¿-1085), Valencia era una de les mes grans ciutats d'[[al-Àndalus]], la muralla era de gran perfecció "...en els murs més perfectes i bells de tota al-Àndalus..." i tenia cinc portes, pero va citar sis, aixina, lo cert es que els geógrafs, historiadors i cronistes no se posen d'acort en el número, cinc sis o set. | ||
Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada pera facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m. | Esta muralla estava construïda en tàpia de formigó en farcit de pedres de mig tamany, tenia torres semicirculars de maçoneria regular molt solides, i massices fins l'últim pis, a on s'obria una estància voltada pera facilitar la defensa. La seua amplitut mija era de 2,25 m. | ||