Diferència entre les revisions de "P"
Sin resumen de edición |
|||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|P}} | |||
{{Commonscat|P}} | {{Commonscat|P}} | ||
Última revisió del 21:16 28 set 2022
La P, p en minúscula, és la dècima sexta lletra de l'alfabet valencià i dècima tercera de les consonants. El seu nom és pe.
Fonètica
[editar | editar còdic]En valencià la lletra pe representa el sò oclusiu bilabial sort de l'alfabet fonètic internacional. En alguns dialectes, a final de paraula i despuix de em no es pronuncia la pe (camp, pronunciat cam), açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart.
Ortografia
[editar | editar còdic]S'escriu pe
[editar | editar còdic]- En posició inicial de paraula: puny.
- En interior de paraula davant de T, C, Ç, S, N: concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte.
- En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o es mantinga: cap, no cab pero cabut; llop, no llob, pero lloba; colp, no colb, pero colpejar; adop, no adob, pero adobar.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre P.