Diferència entre les revisions de "Y"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 13: Llínea 13:
 
* En el dígraf [[Ny (dígraf)|eny]] per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
 
* En el dígraf [[Ny (dígraf)|eny]] per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
 
* Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.  
 
* Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.  
* En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.
+
* En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: [[Alcoy]], [[Montroy]], [[Llombay]], Gay.
  
 
== Vore també==
 
== Vore també==

Revisió de 19:44 28 set 2022

Lletra Y

La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.

Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla [1] (hui batalla) o coyl [2] (hui coll).

Fonètica

En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nasal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.

Ortografia

S'escriu i grega

  • En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtapondre.
  • Entre vocals: epopeya.
  • En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
  • Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.
  • En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons