Diferència entre les revisions de "Història de Guatemala" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

En el [[sigle XIX]], els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.

Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i ~~després~~ pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el [[21 de març]] de [[1847]], durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.

Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i despuix pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el [[21 de març]] de [[1847]], durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.

En l'any [[1871]], sis anys despuix de la mort de Carrera, va triumfar la [[Reforma Lliberal]] i es varen establir règims lliberals de cort dictatorial. El [[café]] es va convertir en el principal cultiu del país. En [[1901]], durant el govern del llicenciat [[Manuel Estrada Cabrera]], es va iniciar l'intromissió en els assunts d'estat de corporacions nortamericanes, com [[United Fruit Company]] (UFCO), la principal empresa del país. Guatemala va passar a convertir-se en una [[República bananer]], en a on els governants eren colocats o retirats per la UFCO, depenent de les necessitats econòmiques i dels que obtenia considerables concessions. En l'any [[1944]], en mig de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir la [[Revolució de 1944 en Guatemala|revolució d'octubre]], que va derrocar al règim militar de llavors i va iniciar dèu anys de governs electes que varen intentar opondre's a la frutera i impondre reformes socials, pero varen ser derrocats en [[1954]] quan els interessos de la UFCO es varen vore afectats per dites reformes. La [[Revolució de 1944 en Guatemala|contrarrevolució de 1954]].

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 En el [[sigle XIX]], els criolls de la [[Capitania General de Guatemala]] varen conseguir la seua independència del [[Imperi espanyol]] i la regió va passar a cridar-se [[Federació Centroamericana]], la qual es va anexar un temps a l'imperi de [[Agustín de Iturbide]] en Mèxic. Despuix de la separació de Mèxic es varen iniciar les guerres entre els conservadors —és dir, els [[criolls]] de major abolori i que vivien en la capital de la federació, coneguts també com [[Clan Aycinena]], i el clero regular de la [[Iglésia catòlica]]— i els lliberals, que eren criolls de menor categoria que es dedicaven a l'agricultura a gran escala i vivien en el restant de la Capitania General. La lluita va donar lloc a la desintegració de la [[Federació Centroamericana]], de la que varen emergir les cinc repúbliques de Centre Amèrica, entre elles l'actual Guatemala.
-Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i després pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el [[21 de març]] de [[1847]], durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.
+Un Estat de la Federació Centroamericana governat per conservadors com [[Mariano Aycinena]] i despuix pel lliberal [[Mariano Gálvez]], la moderna República de Guatemala es va fundar el [[21 de març]] de [[1847]], durant el govern conservador del general [[Rafael Carrera]], i d'esta forma va escomençar a tindre relacions diplomàtiques i comercials en el restant de nacions de l'orbe. Baixe el mando de Carrera, Guatemala va resistir tots els intents d'invasió dels seus veïns lliberals.
 En l'any [[1871]], sis anys despuix de la mort de Carrera, va triumfar la [[Reforma Lliberal]] i es varen establir règims lliberals de cort dictatorial. El [[café]] es va convertir en el principal cultiu del país. En [[1901]], durant el govern del llicenciat [[Manuel Estrada Cabrera]], es va iniciar l'intromissió en els assunts d'estat de corporacions nortamericanes, com [[United Fruit Company]] (UFCO), la principal empresa del país. Guatemala va passar a convertir-se en una [[República bananer]], en a on els governants eren colocats o retirats per la UFCO, depenent de les necessitats econòmiques i dels que obtenia considerables concessions. En l'any [[1944]], en mig de la [[Segona Guerra Mundial]], es va produir la [[Revolució de 1944 en Guatemala|revolució d'octubre]], que va derrocar al règim militar de llavors i va iniciar dèu anys de governs electes que varen intentar opondre's a la frutera i impondre reformes socials, pero varen ser derrocats en [[1954]] quan els interessos de la UFCO es varen vore afectats per dites reformes. La [[Revolució de 1944 en Guatemala|contrarrevolució de 1954]].