Diferència entre les revisions de "Idioma gaèlic escocés"
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Gapelic escocés |nomnatiu= Gàidhlig |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= {{flag|Escòcia}} Escòcia |regió= Gran Bretanya |pa...». |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
|sil= | |sil= | ||
|mapa=[[Image:Extensio_del_escoces.png|200px|center]] | |mapa=[[Image:Extensio_del_escoces.png|200px|center]] | ||
} | }} | ||
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, qeu arribà a [[Escòcia]] al rededor del sigle V, quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona hasda llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en [[Irlanda]] i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor del 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]]. | El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, qeu arribà a [[Escòcia]] al rededor del sigle V, quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona hasda llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en [[Irlanda]] i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor del 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]]. | ||