69 156
edicions
Canvis
sense resum d'edició
A lo llarc dels sigles, Poblet fon un important núcleu de poder temporal, protegit tant pels reis de la [[Corona d'Aragó]] com pels nobles catalans, que va actuar com un potent senyor feudal fins a la fi de l'[[Antic Règim]]. Exageradament, pero també significativament, se deya que el seu abat podia desplaçar-se des dels [[Pirineus]] fins a [[Valéncia]] sense eixir dels propis dominis. En efecte, gràcies a les donacions de reis i nobles, el cenobi va arribar a tindre, en el seu moment de màxima esplendor (sigles XIV i XV), jurisdicció sobre sèt baronies i setanta pobles i llogarets, i facultat per a nomenar bales d'una decena de viles. Ademés, Poblet va arribar a tindre una certa influència i pes polític, destacant els abats [[Juan Payo Coello]] i [[Francesc Oliver de Boteller]], els quals foren [[President de la Generalitat de Catalunya|presidents de la Generalitat de Catalunya]] en els sigles XV i XVI. Poblet també va ser un foc de cultura, en una rica biblioteca, engrandida pels monarques i pels [[ducs de Cardona]] ([[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]]), i un escritori per a la còpia de llibres. D'entre els volums que varen eixir destaca el manuscrit més antic dels conservats de la [[Crònica de Jaume I]], fet copiar per l'abat Copons l'any [[1343]].
A lo llarc dels sigles, Poblet fon un important núcleu de poder temporal, protegit tant pels reis de la [[Corona d'Aragó]] com pels nobles catalans, que va actuar com un potent senyor feudal fins a la fi de l'[[Antic Règim]]. Exageradament, pero també significativament, se deya que el seu abat podia desplaçar-se des dels [[Pirineus]] fins a [[Valéncia]] sense eixir dels propis dominis. En efecte, gràcies a les donacions de reis i nobles, el cenobi va arribar a tindre, en el seu moment de màxima esplendor (sigles XIV i XV), jurisdicció sobre sèt baronies i setanta pobles i llogarets, i facultat per a nomenar bales d'una decena de viles. Ademés, Poblet va arribar a tindre una certa influència i pes polític, destacant els abats [[Juan Payo Coello]] i [[Francesc Oliver de Boteller]], els quals foren [[President de la Generalitat de Catalunya|presidents de la Generalitat de Catalunya]] en els sigles XV i XVI. Poblet també va ser un foc de cultura, en una rica biblioteca, engrandida pels monarques i pels [[ducs de Cardona]] ([[Pere IV d'Empúries|Pere Antoni d'Aragó]]), i un escritori per a la còpia de llibres. D'entre els volums que varen eixir destaca el manuscrit més antic dels conservats de la [[Crònica de Jaume I]], fet copiar per l'abat Copons l'any [[1343]].
===Sigles de desafortunades vicissituts===
=== Sigles de desafortunades vicissituts ===
[[Archiu:Monestir de Poblet - Entrada església.jpg|thumb|esquerra|Entrada d'estil [[barroc]] a l'iglésia]]
[[Archiu:Monestir de Poblet - Entrada església.jpg|thumb|esquerra|Entrada d'estil [[barroc]] a l'iglésia]]
[[Archiu:Panteons Poblet Parcerisa.jpg|thumb|300px|Litografia de Parcerisa de 1839]]
[[Archiu:Panteons Poblet Parcerisa.jpg|thumb|300px|Litografia de Parcerisa de 1839]]
El monasteri va ser saquejat a consciència, convertit en pedrera dels pobles pròxims i a mercé de qualsevol que s'acostara. La Comissió de Monuments de la Província de Tarragona, organisme responsable del monasteri des de [[1857]], no va millorar-ne la situació, puix la rapinya va ser amparada pel funcionariat local i pel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la busca de suposts tesors amagats pels monges; llegendes facilitades per l'antic esplendor del cenobi. Els governs espanyols se varen mostrar greument negligents en la protecció del monument, a diferència de lo que es va fer en atres panteons reals castellans. De fet, Poblet no va ser reconegut com a 'monument nacional' fins a l'any [[1921]], despuix de la visita del Rei [[Alfons XIII]], que, referint-se a l'estat de conservació del monasteri, va declarar que era "una vergonya nacional" i es va comprometre a promoure'n la restauració.
El monasteri va ser saquejat a consciència, convertit en pedrera dels pobles pròxims i a mercé de qualsevol que s'acostara. La Comissió de Monuments de la Província de Tarragona, organisme responsable del monasteri des de [[1857]], no va millorar-ne la situació, puix la rapinya va ser amparada pel funcionariat local i pel mateix governador civil, arribant-se a donar llicències per a la busca de suposts tesors amagats pels monges; llegendes facilitades per l'antic esplendor del cenobi. Els governs espanyols se varen mostrar greument negligents en la protecció del monument, a diferència de lo que es va fer en atres panteons reals castellans. De fet, Poblet no va ser reconegut com a 'monument nacional' fins a l'any [[1921]], despuix de la visita del Rei [[Alfons XIII]], que, referint-se a l'estat de conservació del monasteri, va declarar que era "una vergonya nacional" i es va comprometre a promoure'n la restauració.
===Restauració===
=== Restauració ===
Poblet va viure en esta situació de protecció incerta durant casi un sigle, en obres de consolidació i poc més. Pero el clam pel redreç d'est estat de coses, com a símbol històric i nacional que era el cenobi, va ser creixent entre una part de lointelectualitat, fins que en l'any [[1930]] començà la restauració en ferm en el patrocini del [[Patronat de Poblet]], presidit per [[Eduard Toda i Güell]], autèntica ànima de la recuperació del monasteri. En [[1935]] varen tornar a Poblet els suposts restants mortals del príncip [[Carles de Viana]]. En l'any [[1940]], despuix de llargues negociacions interrompudes per la [[Guerra civil espanyola|Guerra civil]], se va reinstalar una comunitat de monges cistercencs, els primers des de feya 105 anys. En [[1945]] se creà la Germandat de Poblet, per part del [[Bernat Morgades i Òdena|pare Bernat Morgades]], i, finalment, les despulles de [[Jaume el Conquistador]] i dels atres monarques varen retornar el [[4 de juny]] de [[1952]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Estanyol i Fuentes |nom=Maria Josep |títul=Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans |url= http://books.google.cat/books?id=zK5IAQAAIAAJ&q=4+de+juny+del+1952++Poblet&dq=4+de+juny+del+1952++Poblet&hl=ca&sa=X&ei=LmD1UoXKBuS60wWt1YGgBQ&ved=0CC4Q6AEwAA |llengua= català| editorial=PPU |data=2009 |pàgines=64 |isbn=8447710629}}</ref> despuix de la restauració dels sepulcres efectuada per [[Frederic Marès]] en el patrocini del govern espanyol.
Poblet va viure en esta situació de protecció incerta durant casi un sigle, en obres de consolidació i poc més. Pero el clam pel redreç d'est estat de coses, com a símbol històric i nacional que era el cenobi, va ser creixent entre una part de lointelectualitat, fins que en l'any [[1930]] començà la restauració en ferm en el patrocini del [[Patronat de Poblet]], presidit per [[Eduard Toda i Güell]], autèntica ànima de la recuperació del monasteri. En [[1935]] varen tornar a Poblet els suposts restants mortals del príncip [[Carles de Viana]]. En l'any [[1940]], despuix de llargues negociacions interrompudes per la [[Guerra civil espanyola|Guerra civil]], se va reinstalar una comunitat de monges cistercencs, els primers des de feya 105 anys. En [[1945]] se creà la Germandat de Poblet, per part del [[Bernat Morgades i Òdena|pare Bernat Morgades]], i, finalment, les despulles de [[Jaume el Conquistador]] i dels atres monarques varen retornar el [[4 de juny]] de [[1952]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Estanyol i Fuentes |nom=Maria Josep |títul=Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans |url= http://books.google.cat/books?id=zK5IAQAAIAAJ&q=4+de+juny+del+1952++Poblet&dq=4+de+juny+del+1952++Poblet&hl=ca&sa=X&ei=LmD1UoXKBuS60wWt1YGgBQ&ved=0CC4Q6AEwAA |llengua= català| editorial=PPU |data=2009 |pàgines=64 |isbn=8447710629}}</ref> despuix de la restauració dels sepulcres efectuada per [[Frederic Marès]] en el patrocini del govern espanyol.
Els sepulcres d'este panteó contenen les despulles de les següents persones reals:
Els sepulcres d'este panteó contenen les despulles de les següents persones reals:
*Arc del costat de l'Epístola (dret) de l'Altar Major
* Arc del costat de l'Epístola (dret) de l'Altar Major
#'''El Rei [[Alfons el Cast]]''' (part dels restants estan en [[Santa Maria de Vilabertran]]).
#'''El Rei [[Alfons el Cast]]''' (part dels restants estan en [[Santa Maria de Vilabertran]]).
#'''El Rei [[Joan el Caçador]]'''.
#'''El Rei [[Joan el Caçador]]'''.
#[[Joana Enríquez]], segona esposa del rei Joan.
#[[Joana Enríquez]], segona esposa del rei Joan.
*Arc del costat de l'Evangeli (esquerre) de l'Altar Major
* Arc del costat de l'Evangeli (esquerre) de l'Altar Major
#'''El Rei [[Jaume el Conquistador]]'''.
#'''El Rei [[Jaume el Conquistador]]'''.
#'''El Rei [[Pere el Cerimoniós]]'''.
#'''El Rei [[Pere el Cerimoniós]]'''.
#'''El Rei [[Ferran d'Antequera]]'''.
#'''El Rei [[Ferran d'Antequera]]'''.
*Fòra dels arcs reals
* Fòra dels arcs reals
#'''El Rei [[Alfons el Magnànim]]'''. (*)
#'''El Rei [[Alfons el Magnànim]]'''. (*)
#'''El Rei [[Martí l'Humà]]'''.
#'''El Rei [[Martí l'Humà]]'''.
*Atres quatre infants, fills del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere III]]
*Atres quatre infants, fills del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere III]]
* [[Joana d'Aragó i d'Armanyac|Joana d'Aragó]], filla del rei [[Joan el Caçador|Joan I]] i esposa del comte [[Mateu I de Foix]].
* [[Joana d'Aragó i d'Armanyac|Joana d'Aragó]], filla del rei [[Joan el Caçador|Joan I]] i esposa del comte [[Mateu I de Foix]].
*Atres quatre infants, fills del rei [[Joan el Caçador|Joan I]].
* Atres quatre infants, fills del rei [[Joan el Caçador|Joan I]].
* [[Maria de Luna]], reina d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], primera esposa del rei [[Martí l'Humà|Martí I]].
* [[Maria de Luna]], reina d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], primera esposa del rei [[Martí l'Humà|Martí I]].
*Pere d'Aragó, duc de Noto, fill del rei [[Ferran d'Antequera|Ferran I]]. (*)
*Pere d'Aragó, duc de Noto, fill del rei [[Ferran d'Antequera|Ferran I]]. (*)
*Maria d'Aragó, filla del rei [[Joan el Gran|Joan II]].
*Maria d'Aragó, filla del rei [[Joan el Gran|Joan II]].
* [[Carles de Viana]], príncip de Girona i de Viana, fill del rei [[Joan el Gran|Joan II]].
* [[Carles de Viana]], príncip de Girona i de Viana, fill del rei [[Joan el Gran|Joan II]].
*l'infant [[Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)|Joan d'Aragó]], [[príncip de Girona]], fill del rei [[Ferran II el Catòlic|Ferran II]].
* L'infant [[Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)|Joan d'Aragó]], [[príncip de Girona]], fill del rei [[Ferran II el Catòlic|Ferran II]].
* [[Alfons VI de Ribagorça|Alfons d'Aragó]], [[duc de Vilafermosa]] i [[comte de Ribagorça]], fill illegítim del rei [[Joan II d'Aragó]].
* [[Alfons VI de Ribagorça|Alfons d'Aragó]], [[duc de Vilafermosa]] i [[comte de Ribagorça]], fill illegítim del rei [[Joan II d'Aragó]].
* [[Enric II d'Empúries|Enric d'Aragó]], net del rei [[Joan II d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 |url= |llengua= | editorial=Alberti |data=1968 |pàgines=94 |isbn=}}</ref>
* [[Enric II d'Empúries|Enric d'Aragó]], net del rei [[Joan II d'Aragó]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Diccionari biogràfic |volum=vol.2 |url= |llengua= | editorial=Alberti |data=1968 |pàgines=94 |isbn=}}</ref>
* [[Orgue de Poblet]]
* [[Orgue de Poblet]]
* [[La tomba de Jaume I]]
* [[La tomba de Jaume I]]
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{MR|data=abril de 2015}}
{{MR|data=abril de 2015}}