Diferència entre les revisions de "Costa d'Ivori" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

{{Ficha de país

| nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa ~~de Marfil~~

| nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa d'Ivori

| image_bandera = Flag of Côte d'Ivoire.svg

| image_escut = Coat of arms of Ivory Coast.svg

Llínea 41:

| IDH_categoria =<font color="red">Baix</font>

| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)

| gentilici = ~~marfilenc~~, ~~marfilenca~~

| gentilici = ivorí, ivorina

| horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]]

| horari_estiu = no aplica

Llínea 52:

}}

'''Costa d'Ivori''' (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]].

~~'''Costa de Marfil''' (o també, '''~~Costa d'Ivori''') (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]].

Costa d'Ivori és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]].

~~Costa de Marfil~~ és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]].

La capital és [[Yamoussoukro]], encara que la ciutat principal és l'antiga capital, [[Abidjan]]. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries.

== Història ==

L'història primitiva de Costa ~~de Marfil~~ és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés.

L'història primitiva de Costa d'Ivori és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés.

=== Periodo francés ===

[[França]] va fer el seu primer contacte en Costa ~~de Marfil~~ en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]].

[[França]] va fer el seu primer contacte en Costa d'Ivori en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]].

De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Ficha de país
-| nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa de Marfil
+| nom_oficial = ''République de Côte d'Ivoire''<br />República de Costa d'Ivori
 | image_bandera = Flag of Côte d'Ivoire.svg
 | image_escut = Coat of arms of Ivory Coast.svg
@@ Llínea 41: / Llínea 41: @@
 | IDH_categoria =<font color="red">Baix</font>
 | moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)
-| gentilici = marfilenc, marfilenca
+| gentilici = ivorí, ivorina
 | horari = [[Temps Mig de Greenwich|GMT]]
 | horari_estiu = no aplica
@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 }}
+'''Costa d'Ivori''' (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]].
-'''Costa de Marfil''' (o també, '''Costa d'Ivori''') (en [[idioma francés|francés]] i oficialment: ''République de Côte d'Ivoire'' o senzillament ''Côte d'Ivoire'') és una república d'[[Àfrica Occidental]] que llimita a l'oest en [[Libèria]] i [[República de Guinea|Guinea]], al nort en [[Mali]] i [[Burkina Faso]], a l'est en [[Ghana]] i al sur en el [[golf de Guinea]].
+Costa d'Ivori és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]].
-Costa de Marfil és el [[Annex:Països per població|53° país més poblat]] i el [[Annex:Països per superfície|68° més gran]] del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'[[Espanya|espanyola]] i la seua superfície total és comparable en la de [[Noruega]] o la de [[Nou Mèxic]].
 La capital és [[Yamoussoukro]], encara que la ciutat principal és l'antiga capital, [[Abidjan]]. És un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, si be el seu desenroll econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries.
 == Història ==
-L'història primitiva de Costa de Marfil és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés.
+L'història primitiva de Costa d'Ivori és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del [[sigle XVIII]], el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups [[akan]]. En [[1843]]-[[1844]], l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés.
 === Periodo francés ===
-[[França]] va fer el seu primer contacte en Costa de Marfil en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]].
+[[França]] va fer el seu primer contacte en Costa d'Ivori en [[1637]], quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui [[Ghana]]), i es va convertir oficialment en colònia el [[10 de març]] de [[1893]]. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en [[Libèria]] i el [[Regne Unit]] (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any [[1915]].
 De [[1904]] fins a [[1958]] fon una unitat constituent de la federació d'[[Àfrica Occidental Francesa]], administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.