Diferència entre les revisions de "Pompeu Fabra i Poch"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] | ||
| data_mort = [[25 de decembre]] de [[1948]] | | data_mort = [[25 de decembre]] de [[1948]] | ||
| lloc_mort = Prada de Conflent, [[França]] | | lloc_mort = [[Prada de Conflent]], [[França]] | ||
}} | }} | ||
'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - † Prada de Conflent, [[França]], [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon un químic català | '''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - † [[Prada de Conflent]], [[França]], [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon un químic català. Pompeu Fabra és l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]]. | ||
== Infància == | == Infància == | ||
Pompeu Fabra va nàixer en l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se'n dèu i varen quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref> | Pompeu Fabra va nàixer en l'[[any]] [[1868]] en el barri de Gràcia de [[Barcelona]], a on va passar la seua infància. Va tindre dotze germans i ell era el més chicotet de tots; pero varen morir-se'n dèu i varen quedar ell i dos germanes. Quan tenia cinc anys va ser proclamada la [[Primera República Espanyola|República]],i son pare, que era republicà, fon triat [[alcalde]] de la vila. <ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref> | ||
| Llínea 27: | Llínea 28: | ||
== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana == | == Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana == | ||
Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinió, al nostre parer, més decisiva és la de Pompeu Fabra. L'ilustres restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mamprés per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana". | Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinió, al nostre parer, més decisiva és la de Pompeu Fabra. L'ilustres restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mamprés per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana". | ||
| Llínea 40: | Llínea 42: | ||
== Diccionari del Català == | == Diccionari del Català == | ||
A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''. | A partir de l’any [[1918]], en la publicació de la ''Gramàtica Catalana'', adoptada com a l’oficial, s'inicia una etapa que culmina en [[1932]] en la publicació del ''Diccionari general de la llengua catalana''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, en [[1968]], en el títul d’''Introducció a la gramàtica catalana''. | ||
| Llínea 57: | Llínea 60: | ||
== En la guerra civil == | == En la guerra civil == | ||
[[Pompeu Fabra]] creuà la frontera franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. En acabant va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, a on va morir el [[25 de decembre]] de [[1948]], despuix d'haver segut, entre el [[14 de setembre]] de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili. | [[Pompeu Fabra]] creuà la frontera franco-espanyola el [[31 de giner]] de [[1939]]. En acabant va vindre un llarc pelegrinage en estàncies en [[Paris]], [[Montpellier]], [[Perpinyà]] i, finalment, Prada de Conflent, a on va morir el [[25 de decembre]] de [[1948]], despuix d'haver segut, entre el [[14 de setembre]] de [[1945]] i el [[22 de giner]] de [[1948]], Conseller de la Generalitat Catalana en l'exili. | ||
| Llínea 68: | Llínea 72: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”] | *Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”] | ||
*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans] | *Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans] | ||
| Llínea 75: | Llínea 80: | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
*Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”] | *Articul d'[[Emili Miedes]] [http://www.valencian.org/valencia/miedes.htm “El Català, una variant més de l'Occità”] | ||
*Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans] | *Articul de [[Ricart García Moya]] [http://www.regnedevalencia.com/occitano.htm El Occitano, pesadilla de l'Institut d'Estudis Catalans] | ||