Diferència entre les revisions de "Choriç"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 5: Llínea 5:
 
Més conegudes fòra d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En [[Uruguai]] i [[Argentina]] alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i [[Paraguai]], i despuix també en [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], el choriç parriller se menja en forma de choripà.  
 
Més conegudes fòra d'[[Europa]] són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En [[Uruguai]] i [[Argentina]] alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i [[Paraguai]], i despuix també en [[Bolívia]], [[Chile]], [[Perú]], el choriç parriller se menja en forma de choripà.  
  
 +
== Bibliografia ==
 +
* Fabricación de embutidos: Principios y práctica, Effiong Essien, Acribia Editorial, ISBN 8420010545
 +
* Tratado de charcutería artesanal, Marcel Cottenceau et al., 2 volúmenes
 +
 
 
[[Categoria:Aliments]]
 
[[Categoria:Aliments]]
 
[[Categoria:Embotits]]
 
[[Categoria:Embotits]]
 
[[Categoria:Gastronomia]]
 
[[Categoria:Gastronomia]]

Revisió de 10:51 9 jul 2025

Aspecte al tall del choriç de Lleó

El choriç és una espècie de llonganiça curada (be a l'aire, be al fum) i que està elaborada a partir de la carn del porc picada i adobada en espècies, sent la més característica el pebre roig, que és l'element més distintiu del choriç a diferencia d'atres embotits, i també és lo que li dona el seu color característic. La pell d'esta classe d'embotit pot ser el budell prim de porc. En Espanya, per a que un embotit siga nomenat choriç, ha de tindre necessàriament pebre roig i all; açò el diferencia del choriç d'atres països.

Més conegudes fòra d'Europa són les versions mexicana i caribenya, en les quals la carn de porc no es pica i l'adob és diferent. En Uruguai i Argentina alguns dels choriços típics son: el "choriç parriller" (que es fa sense curar -ni dessecar ni fumar- puix se posa casi "fresc" per a cuinar en els rostits). Inicialment en Argentina, Uruguai i Paraguai, i despuix també en Bolívia, Chile, Perú, el choriç parriller se menja en forma de choripà.

Bibliografia

  • Fabricación de embutidos: Principios y práctica, Effiong Essien, Acribia Editorial, ISBN 8420010545
  • Tratado de charcutería artesanal, Marcel Cottenceau et al., 2 volúmenes