Diferència entre les revisions de "Asunción"
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
[[Archiu:Page-AsuncionCabildo-1854.jpg|miniatura|Cabildo d'Asunción en l'any 1854.]] | [[Archiu:Page-AsuncionCabildo-1854.jpg|miniatura|Cabildo d'Asunción en l'any 1854.]] | ||
[[Archiu:Asunción del Paraguay 1892.jpg|miniatura|Centre d'Asunción en l'any 1892.]] | [[Archiu:Asunción del Paraguay 1892.jpg|miniatura|Centre d'Asunción en l'any 1892.]] | ||
El nom oficial de la ciutat -La Molt Noble i Lleal Ciutat de La nostra Senyora Santa Maria de l'Asunción - és el que va rebre a la seua acta de fundació, datada del 16 de setembre del 1541. En aquell moment el seu Cabildo fon instituït pel tinent governador [[Domingo Martínez Irala]], elevant a la categoria de ciutat lo que era un fort militar, erigit en el mateix nom el [[15 d'agost]] del [[1537]] per [[Juan de Salazar Espinosa]] (natural de Medina de Pomar, Espanya).<ref>{{ref-web| url=http://www.asunciondeantano.com/historia-de-la-madre-de-ciudades|títol=Història de la mare de les ciutats}}</ref> La fundació del fort que donaria vida a la ciutat d'Asunción es | El nom oficial de la ciutat -La Molt Noble i Lleal Ciutat de La nostra Senyora Santa Maria de l'Asunción - és el que va rebre a la seua acta de fundació, datada del 16 de setembre del 1541. En aquell moment el seu Cabildo fon instituït pel tinent governador [[Domingo Martínez Irala]], elevant a la categoria de ciutat lo que era un fort militar, erigit en el mateix nom el [[15 d'agost]] del [[1537]] per [[Juan de Salazar Espinosa]] (natural de Medina de Pomar, Espanya).<ref>{{ref-web| url=http://www.asunciondeantano.com/historia-de-la-madre-de-ciudades|títol=Història de la mare de les ciutats}}</ref> La fundació del fort que donaria vida a la ciutat d'Asunción es dugué a terme en el territori dels [[guaranís]]-cari, poble que va fer una aliança en els conquistadors hispans. Asunción tingué el seu auge durant la segona mitat del [[sigle XVI]], i despuix decaigué a causa del seu aïllament geogràfic i l'oblit en que caigué la província paraguayana per la metròpolis. | ||
Durant l'época colonial, en l'any [[1731]], Asunción fon el foc principal d'una rebelió baix el comandament de José d'Antequera i Castro, en una de les primeres reaccions contra el domini colonial espanyol. Est alçament fallit es coneix com la [[Revolta dels Comuners]]. | Durant l'época colonial, en l'any [[1731]], Asunción fon el foc principal d'una rebelió baix el comandament de José d'Antequera i Castro, en una de les primeres reaccions contra el domini colonial espanyol. Est alçament fallit es coneix com la [[Revolta dels Comuners]]. | ||
Els partidaris de | Els partidaris de l'independència, durant la nit del [[14 de maig]] de [[1811]] <ref>{{ref-web| url=http://www.cultura.gov.py/2011/05/1811-la-revolucion-del-14-de-mayo|títol=1811 – La Revolució del 14 de maig}}</ref> i la matinada de l'endemà, llançaren el moviment revolucionari paraguayà que fon dirigit militarment pel capità [[Pedro Juan Caballero]]. [[Vicente Ignacio Iturbe]], qui fon un dels líders del moviment, anà a la residència de [[Bernardo de Velasco]] (governador intendent del Paraguai). Este no acceptà la proposta de lliurar la plaça, tot l'armament i les claus del [[cabildo colonial]]. Llavors, els líders situaren 8 canons davant de la casa del governador, i Iturbe portà una nova proposta, imponent un terme breu a la resposta. Velasco comprengué que era inútil resistir i es rendí. En conéixer-se la rendició de Velasco es dispararen 21 canonades i es creà una bandera, la qual representaria a la nova nació. El poble, en donar-se conte de lo que havia passat, exteriorisà la seua alegria en la plaça. Esta fon l'única declaració d'independència pacífica en l'Amèrica del sigle XIX; la veritat és que els espanyols es veren impossibilitats d'atacar, ya que les [[Províncies Unides del Riu de la Plata]], en qui estaven en guerra impedien tot alvanç dels espanyols cap al Paraguai.<ref>{{ref-web| url=http://www.laguia2000.com/paraguay/la-independencia-de-paraguay|títol=La independència del Paraguai}}</ref> | ||
Ya en l'época independent, durant el govern de [[José Gaspar Rodríguez de Francia]], la major part del centre | Ya en l'época independent, durant el govern de [[José Gaspar Rodríguez de Francia]], la major part del centre fon demolida per a refer la planta urbana en forma de quadrícula. Despuix de la [[Guerra de la Triple Aliança]] (1865-1870), Asunción fon ocupada per tropes brasileres i aliades des del giner de l'any [[1869]] (fet conegut com [[Saqueig d'Asunción]]) fins al [[1876]].<ref>{{ref-web| url=http://www.taringa.net/posts/apuntes-y-monografias/19008943/El-saqueo-de-Asuncion-del-Paraguay---1869.html|títol=El saqueig d'Asunción del Paraguai - (1869)}}</ref> En acabar la Guerra de la Triple Aliança, Asunción inicià la seua trista reconstrucció. A la fi del [[sigle XIX]], aixina com en els escomençaments del [[sigle XX]], arribà un fluix considerable d'immigrants procedents d'Europa i de l'Imperi Otomà, la qual cosa va permetre a la ciutat un canvi important en el seu panorama urbà; es construïren numeroses edificacions i Asunción tornà a viure una época de prosperitat que no coneixia des d'abans de la guerra. | ||
Entre els anys 1932 i 1935 el Paraguai | Entre els anys [[1932]] i [[1935]] el Paraguai s'enfrontà en un conflicte bèlic en [[Bolívia]] en la [[Guerra del Chaco]] i durant esta guerra, Asunción es convertí en un lloc de d'auxili i ajuda pels ferits de la batalla. A partir de la seua fundació la ciutat escomençà a créixer i estendre's, arribant a conformar una gran àrea metropolitana, coneguda com a Gran Asunción, la qual posseïx més de dos millons d'habitants, sobre un total d'uns sis millons del país.<ref>{{ref-web| url=http://www.asuncion.com/asuncion_paraguay_detail_1458_historia_de_asuncion.html| títol=Historia d'Asunción| consulta=2017-04-24| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101004165727/http://www.asuncion.com/asuncion_paraguay_detail_1458_historia_de_asuncion.html| arxiudata=2010-10-04}}</ref> | ||
== Referències == | == Referències == | ||