Diferència entre les revisions de "Onofre Esquerdo i Sapena" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]

}}

'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] – † [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.

'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] - † [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.

== Biografia ==

Llínea 16:

Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de [[Benissa]] i [[Xàbia]], respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del [[Regne de Valéncia]].

L'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).

En l'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes en els anys ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).

Intentà obtindre la dignitat de familiar del [[Sant Ofici]]. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la [[ciutat de Valéncia]] i electe de la Junta de la Costa Marítima.

En [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.

En l'any [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.

Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''.

Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de l'any [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''.

== Obra ==

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]
 }}
-'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] – † [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
+'''Onofre Esquerdo i Sapena''' ([[Valéncia]], [[1635]] - † [[17 d'agost]] de [[1699]]) fon membre del patriciat urbà valencià, erudit, historiador, bibliòfil, genealogiste i escritor.
 == Biografia ==
@@ Llínea 16: / Llínea 16: @@
 Onofre Esquerdo fon fill del ciutadà Joan Esquerdo i d'Estefania Sapena, descendents de sengles famílies oriundes de [[Benissa]] i [[Xàbia]], respectivament; la trayectòria política d'Onofre apareix vinculada a la capital i a vàries de les institucions representatives del [[Regne de Valéncia]].
-L'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).
+En l'any [[1664]] fon insaculat en la bossa segona de ciutadans. Fon desinsaculat en dos ocasions distintes en els anys ([[1671]] i [[1690]]), encara que fon repost immediatament. Eixercitar els càrrecs de jurat (1667-1668, 1670-1671 i 1699), justícia criminal (1682), síndic de la Cambra (1681), síndic del Racionalat (1687), obrer de Murs i Valls (1699), membre del Quitament (1690), caixer de Gros (1699), administrador de les sises (1680, 1695 i 1697) i encarregat de diversos portals (1669 i 1697).
 Intentà obtindre la dignitat de familiar del [[Sant Ofici]]. Fon membre de la Junta de Contrafurs, primera i segona veu de l'Estament Real en representació de la [[ciutat de Valéncia]] i electe de la Junta de la Costa Marítima.
-En [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.
+En l'any [[1698]] les seues propietats es reduïen a unes 96 hectàrees de terra en les afores de Valéncia i unes 5.232 lliures de censals.
-Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''.
+Apart de la seua activitat política i administrativa, Esquerdo va participar en el moviment erudit i crític de finals del [[sigle XVII]], aplegant a reunir una nutrida i selecta biblioteca que fon dispersada despuix del decés del seu fill. Ademés del seu célebre ''Nobiliari Valencià'', del seu registre d'oficials de la ciutat de Valéncia des de l'any [[1238]] i de la seua traducció al castellà de les ''Tròves de mosén Jaume Febrer'', els bibliògrafs José Rodríguez i [[Vicente Ximeno]] atribuïxen a Esquerdo unes ''Memòries eclesiàstiques i seculars de Valéncia des de 1350 a 1680'', una ''Descripción del Reyno de Vaeéncia'', un catàlec dels valencians que varen cultivar les ciències i les lletres, titulat ''Ingenis valencians'', i una continuació de la crònica de [[Rafael Martí de Viciana]] o ''Viciana resucitat''.
 == Obra ==