Diferència entre les revisions de "SEPECAT Jaguar" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[File:Jaguar DF-SD-05-05511.JPEG|right|thumb|350px|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]]

A principis dels [[anys xixanta]] les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].

A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].

Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superfície AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Jaguar DF-SD-05-05511.JPEG|right|thumb|350px|<center>''SEPECAT Jaguar en ple vol''</center>]]
-A principis dels [[anys xixanta]] les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].
+A principis dels anys xixanta les forces aerees tant de [[Gran Bretanya]] i [[França ]] desijaven un entrenador d'armament alvançat, de vol supersonic, en un paper secundari d'atac a terra. La [[RAF]] ho necessitava per a reemplaçar a l'[[Hawker Siddeley Gnat]] T.Mk 1 (que havia guanyat al [[Northrop T-38A Talon]], de Mach 1.3). A causa d'aço els britanics requerien un avió capaç de volar a Mach 1.5, en una autonomia de per lo menys una hora (incloent un picat supersonic de 10 minuts) en combustible intern, dos motors, i l'habilitat d'operar des de pistas de 1829 metros (6.000 peus). En realitat, la RAF volia un T-38A millorat, i el tipo planejat per ad estos requeriments era el P.45 de la [[British Aircraft Corporation]].
 Per atra part, l'[[Eixercit de l'Aire Frances]] necessitava un avió que fora tant un entrenador d'atac com un bombarder tactic d'atac, en capacitats STOL i bones capacitats d'atac pero lo suficientment barat com per a ser comprat en grans cantitats, per a actuar com contrapartida al [[Dassault Mirage III]]V, que havia segut planejat resultà ser massa costós, sent en realitat un avió d'atac STOVL. Els requeriments francesos se poden resumir en: ser capaç de llançar els missils aire-superfície AS.30 (de 520 kg) en una radio de 500 km, despuix de desagafar d'una pista de 800 metros, i posseint un alcanç de 4520 km sense reaprovisionament en vol.