4531
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de "la càrrega de l'home blanc".
Numerosos intelectuals es varen sentir atrets pel nomenat "darwinisme social", que extrapolaba les idees evolucionistes de Charles Darwin a les qüestions socials i polítiques, afirmant l'existència de nacions més capacitades per a la supervivència, pobles inferiors i superiors, i que el seu èxit o fracàs es devia a la seua capacitat d'aptitut i adaptabilitat, de la mateixa manera que en el restant dels sers vius. Tal volta el millor representant d'esta corrent siga l'escritor britànic [[Rudyard Kipling]] qui parlava de "la càrrega de l'home blanc".
== Orige i etimologia ==
Durant l'[[era victoriana]], Rússia era vista com una amenaça tant per a l'[[equilibri europeu]] com per als interessos britànics en la [[Raj|Índia]]. Ya s'havia aplegat a la guerra oberta en ocasió de la [[Guerra de Crimea]] (1854-1856). En 1878 l'enfrontament aplegà al punt de convertir-se en una [[crisis diplomàtica]], que es va resoldre gràcies al [[Congrés de Berlín]], en el qual un grup de potències, entre les que es trobava el Regne Unit, governat en eixe moment pel primer ministre [[Benjamin Disraeli]], varen forçar al recentment creat [[Bulgària|estat búlgar]] (recolzat per Rússia, que seguia una política [[paneslavista]]) a acceptar el [[Tractat de Sant Stefano]], en el que se cedia [[Macedònia (regió)|Macedònia]] a l'[[Imperi otomà]].
Encara que alguns han senyalat un improvable orige [[vasc]] (''jainko'', lliteralment «el senyor de dalt», en referència a [[Deu]]), la paraula ''jingoísme'' sorgí d'una cançó patriòtica del [[music-hall]] britànic de 1878, del compositor G. H. MacDermott, que sembla haver-ho pres d'un [[hipocorístic]] coloquial del nom de Jesús, usual en Anglaterra des de finals del [[sigle XVII]].<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=jingo&searchmode=none ''Jingoism'' en etymonline.com]</ref> Dita cançó fon popularisada pel cantant G. W. Hunt. La traducció de la lletra és la següent:
{{cita|No volem barallar, pero per Jingo, si ho fem,<p>
Tenim les naus, tenim els hòmens, també els diners,<p>
Ya barallem en l'orso en el passat, i mentres sigam autèntics britànics,<p>
Els russos no prendran Constantinopla.''}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==