Diferència entre les revisions de "Cayetana Álvarez de Toledo"
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
En l'any [[2006]] fon nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, [[Ángel Acebes]], en la missió d'assessorar a Acebes en l'estratègia política, gestionar la seua agenda i coordinar l'elaboració dels seus discursos i intervencions parlamentàries. Com a periodista de ''El Mundo'', el Fòrum Econòmic Mundial la va elegir com a «jove líder global» en [[2008]] per a reconéixer «els seus guanys professionals, compromís en la societat i el seu potencial per a contribuir a forjar el futur del món». | En l'any [[2006]] fon nomenada cap de gabinet del secretari general del Partit Popular, [[Ángel Acebes]], en la missió d'assessorar a Acebes en l'estratègia política, gestionar la seua agenda i coordinar l'elaboració dels seus discursos i intervencions parlamentàries. Com a periodista de ''El Mundo'', el Fòrum Econòmic Mundial la va elegir com a «jove líder global» en [[2008]] per a reconéixer «els seus guanys professionals, compromís en la societat i el seu potencial per a contribuir a forjar el futur del món». | ||
Álvarez de Toledo, que va adquirir la nacionalitat espanyola cap a 2007, | Álvarez de Toledo, que va adquirir la nacionalitat espanyola cap a [[2007]], va concórrer a les eleccions generals de 2008 en la llista del PP al Congrés per la circumscripció de Madrit, en el número 9 de la llista, convertint-se en diputada de la IX Llegislatura, a on va eixercir com a portaveu adjunta del Grup Parlamentari Popular. En les eleccions generals de [[2011]] va tornar a concórrer com a número 10 de la llista popular, renovant el seu escan per a la X Llegislatura. En el Congrés fon vicepresidenta de la Comissió Mixta per a l'[[Unió Europea]] i vocal de les Comissions de Justícia i Constitucional i en el PP de Madrit va eixercir de responsable de l'àrea d'Anàlisis. | ||
En [[2014]] va escriure un artícul en el ''[[Financial Times]]'' contra l'intenció independentista del [[nacionalisme català]]. Eixe mateix any va impulsar com una de les seues primeres firmants el manifest constitucionaliste ''Lliures i Iguals'', que rebujava qualsevol cessió davant una eventual negociació en el sector del nacionalisme català que pretén l'independència. És portaveu de la plataforma homònima que busca implicar a la ciutadania espanyola en la defensa de l'orde constitucional davant el nacionalisme català que s'entén una amenaça a «l'igualtat dels espanyols», referint-se en concret a la pretensió de constituir al «poble català» en sobirà. Entre els actes organisats per ''Lliures i Iguals'' destaca el realisat el 11 de setembre de [[2014]], tricentenari de la derrota de les tropes austracistes en Barcelona, en el Círcul de Belles Arts de Madrit en el que va pronunciar un discurs. | |||
En 2014 va escriure un artícul en el | |||