Diferència entre les revisions de "Lupinus mariae-josephi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Ortografia)
Llínea 1: Llínea 1:
 
El '''Lupinus mariae-josephi''', en [[Idioma valencià|valencià]] '''tramusser valencià''', és una espècie de tramusser (o ''[[Lupinus]]'') [[Endemisme|endèmica]] de la [[Comunitat Valenciana]].
 
El '''Lupinus mariae-josephi''', en [[Idioma valencià|valencià]] '''tramusser valencià''', és una espècie de tramusser (o ''[[Lupinus]]'') [[Endemisme|endèmica]] de la [[Comunitat Valenciana]].
  
Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres [[llavor|llavors]] conegudes a finals de la década dels 70 del sigle XX.<ref>{{Cite book|url=http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anales/2004/Anales_61(1)_069_072.pdf|title=Lupinus mariae-josephi (Fabaceae), nueva y sorprendente especie descubierta en España|last=Pascual|first=Higinio|date=|publication=Anales del Jardín Botánico de Madrid 61(1): 69-72|fechaacceso=14 de abril de 2016|doi=|pmid=}}</ref> En 2004 fon descrita oficialment i en acabant se considerà [[Extinció|extinta]], pero en 2006 fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de [[Monserrat]].  
+
Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres [[llavor|llavors]] conegudes a finals de la [[Anys 1970|década dels 70]] del [[sigle XX]].<ref>{{Cite book|url=http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anales/2004/Anales_61(1)_069_072.pdf|title=Lupinus mariae-josephi (Fabaceae), nueva y sorprendente especie descubierta en España|last=Pascual|first=Higinio|date=|publication=Anales del Jardín Botánico de Madrid 61(1): 69-72|fechaacceso=14 de abril de 2016|doi=|pmid=}}</ref> En l'any [[2004]] fon descrita oficialment i en acabant se considerà [[Extinció|extinta]], pero en l'any [[2006]] fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de [[Monserrat]].  
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
És una planta de vida anual, erecta i pilosa, de fins a 30 cm. d'altura. Les flors tenen 12 mm. de llongitut, en corola entre blanca i groguenca que, al madurar, muda al roig. Fructifica fent bajoques de 50x20 mm que porten entre 3 i 4 llavors elipsoidals de 8x6x4 mm. de color marró clar. Ademés genera nòduls radiculars en simbiosis junt a bactèries del gènero [[Bradyrhizobium]].<ref>{{Cite web|url=http://www.cbgp.upm.es/publicaciones.php?x=110|title=Publicaciones: Diversidad genética de rizobios nativos simbiontes de Lupinus mariae-josephae endémico de suelos alcalinos de su área de distribución en el Este de España|fechaacceso=14 de abril de 2016|sitioweb=www.cbgp.upm.es|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160427043521/http://www.cbgp.upm.es/publicaciones.php?x=110|fechaarchivo=27 de abril de 2016}}</ref>  Per la posició de l'estandart o [[pétal]] superior (aplicat sobre els dos pétals inferiors), el color roig de la flor i l'estructura de la [[inflorescència]] (no és en [[espiga]] terminal sino en [[pomell]]) no pareix emparentada en atres espècies de Lupinus del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]] o d'[[Amèrica del Nort]].  
+
És una planta de vida anual, erecta i pilosa, de fins a 30 cm. d'altura. Les flors tenen 12 mm. de llongitut, en corola entre [[blanca]] i [[Groc|groguenca]] que, al madurar, muda al [[roig]]. Fructifica fent bajoques de 50x20 mm que porten entre 3 i 4 llavors elipsoidals de 8x6x4 mm. de color [[marró]] clar. Ademés genera nòduls radiculars en simbiosis junt a [[Bactèria|bactèries]] del gènero [[Bradyrhizobium]].<ref>{{Cite web|url=http://www.cbgp.upm.es/publicaciones.php?x=110|title=Publicaciones: Diversidad genética de rizobios nativos simbiontes de Lupinus mariae-josephae endémico de suelos alcalinos de su área de distribución en el Este de España|fechaacceso=14 de abril de 2016|sitioweb=www.cbgp.upm.es|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160427043521/http://www.cbgp.upm.es/publicaciones.php?x=110|fechaarchivo=27 de abril de 2016}}</ref>  Per la posició de l'estandart o [[pétal]] superior (aplicat sobre els dos pétals inferiors), el color roig de la flor i l'estructura de l'[[inflorescència]] (no és en [[espiga]] terminal sino en [[pomell]]) no pareix emparentada en atres espècies de Lupinus del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]] o d'[[Amèrica del Nort]].  
  
 
== Distribució i hàbitat==
 
== Distribució i hàbitat==
Llínea 15: Llínea 15:
 
<references/>
 
<references/>
  
 +
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Lupinus|Mariae-josephi]]
 
[[Categoria:Lupinus|Mariae-josephi]]
 
[[Categoria:Endemismes valencians]]
 
[[Categoria:Endemismes valencians]]
 
[[Categoria:Espècies descrites en 2004]]
 
[[Categoria:Espècies descrites en 2004]]

Revisió de 18:35 19 feb 2023

El Lupinus mariae-josephi, en valencià tramusser valencià, és una espècie de tramusser (o Lupinus) endèmica de la Comunitat Valenciana.

Fon descoberta per Higinio Pascual qui recolectà les primeres llavors conegudes a finals de la década dels 70 del sigle XX.[1] En l'any 2004 fon descrita oficialment i en acabant se considerà extinta, pero en l'any 2006 fon redescoberta en el parage nomenat Lloma del Tramussar prop de Monserrat.

Descripció

És una planta de vida anual, erecta i pilosa, de fins a 30 cm. d'altura. Les flors tenen 12 mm. de llongitut, en corola entre blanca i groguenca que, al madurar, muda al roig. Fructifica fent bajoques de 50x20 mm que porten entre 3 i 4 llavors elipsoidals de 8x6x4 mm. de color marró clar. Ademés genera nòduls radiculars en simbiosis junt a bactèries del gènero Bradyrhizobium.[2] Per la posició de l'estandart o pétal superior (aplicat sobre els dos pétals inferiors), el color roig de la flor i l'estructura de l'inflorescència (no és en espiga terminal sino en pomell) no pareix emparentada en atres espècies de Lupinus del Mediterràneu o d'Amèrica del Nort.

Distribució i hàbitat

La seua població se troba repartida entre les comarques de la Ribera Alta, La Safor i La Costera.

Al contrari que la majoria d'especies del género Lupinus, que únicament habiten sobre substrats àcits o, com a molt, neutres, esta espècie viu sobre terrenys calcàreus, i per lo tant alcalins, entre plantes como la coscolla, el margalló o el llentiscle. Encara que les seues llavors no són comestibles, la seua capacitat de resistència a l'alcalinitat, la calor i la secor, típiques del seu hàbitat, fa que tinga un gran interés per al desenroll científic d'híbrits més resistents de tramussers per a us agrícola

Referències