Diferència entre les revisions de "Mictecacíhuatl" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[File:~~Tezcatlipoca_3~~.jpg|thumb|250px|Representació de ~~Tezcatlipoca negre~~ en el [[Còdex Borgia]]]]

[[File:Mictlancihuatl_3.jpg|thumb|250px|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]

~~Els~~ [[~~Tezcatlipocas~~]] en la [[mitologia asteca]] ~~són els~~ [[~~Deu|deus~~]] ~~hacedors~~ de l'~~univers vertical~~ i ~~horisontal~~ de la ~~cosmogonia nàhuatl~~,~~ sent els fills únics de~~ la ~~parella primigènia~~ [[~~Ometecuhtli~~]] i ~~[[Omecíhuatl]]~~,~~ dels quals varen rebre l'habilitat~~ de ~~creació~~. ~~Estos deus són els únics~~ que ~~poden crear atres sers vius sense procrear~~-~~los~~. ~~Les quatre parelles~~ de ~~deus~~ que ~~varen crear varen ser [[Tláloc]] & [[Chalchiuhtlicue]] ([[aigua]]~~), [[~~Tlaltecuhtli~~]] & [[~~Tlalcíhuatl~~]] ~~([[terra]])~~,~~ [[Mictlantecuhtli]] & [[Mictecacíhuatl]] (mort)~~ i ~~[[Xiuhtecuhtli]] & [[Chantico]] ([[fòc]])~~.

'''Mictecacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] és la reina de [[Mictlan]], el nové i últim nivell de l'inframon.

El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts i se li coneixia com la Senyora de la Mort, ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li la representa treballant en conjunt en el seu espós, [[Mictlantecuhtli]], i a voltes en conflicte en ell.

En la conquista espanyola, Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea de la mort i la seua apariència saturnal en la dalla. Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és que este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar-se i evolucionar fins als nostres dies.

En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.

== Referències ==

Llínea 17:

Llínea 23:

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Mitologia]]

[[Categoria:Mitologia asteca]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Tezcatlipoca_3.jpg|thumb|250px|Representació de Tezcatlipoca negre en el [[Còdex Borgia]]]]
+[[File:Mictlancihuatl_3.jpg|thumb|250px|Representació de Mictlancihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]
-Els [[Tezcatlipocas]] en la [[mitologia asteca]] són els [[Deu|deus]] hacedors de l'univers vertical i horisontal de la cosmogonia nàhuatl, sent els fills únics de la parella primigènia [[Ometecuhtli]] i [[Omecíhuatl]], dels quals varen rebre l'habilitat de creació. Estos deus són els únics que poden crear atres sers vius sense procrear-los. Les quatre parelles de deus que varen crear varen ser [[Tláloc]] & [[Chalchiuhtlicue]] ([[aigua]]), [[Tlaltecuhtli]] & [[Tlalcíhuatl]] ([[terra]]), [[Mictlantecuhtli]] & [[Mictecacíhuatl]] (mort) i [[Xiuhtecuhtli]] & [[Chantico]] ([[fòc]]).
+'''Mictecacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Miktekasiwatl ‘senyora de les persones mortes’‘mikki, mort; tekatl, persona de, morador de, habitant de; siwatl, senyora, dòna’), a voltes coneguda com '''Chalmecacíhuatl''' (del nàhuatl: Chalmekasiwatl ‘senyora de l'extracció del mecate’, és dir, ‘senyora del tall de la cordonera umbilical’‘chalia, estrenar, tallar; mekatl, mecate, cordonera, corda, cordonera umbilical; siwatl, senyora, dòna’), en la [[mitologia asteca]] és la reina de [[Mictlan]], el nové i últim nivell de l'inframon.
+El propòsit de Mictecacíhuatl és vigilar els ossos dels morts. Presidia els festivals mexicas fets en honor dels morts i se li coneixia com la Senyora de la Mort, ya que es creu que va morir en nàixer. A voltes li la representa treballant en conjunt en el seu espós, [[Mictlantecuhtli]], i a voltes en conflicte en ell.
+En la conquista espanyola, Mictecacíhuatl va passar a identificar-se en la mort degut a que les comunitats indígenes seguien adorant als seus propis deus creant una espècie de sincretisme en la mentalitat europea de la mort i la seua apariència saturnal en la dalla. Hi ha gran polèmica i diferència d'opinions, pero lo més provable és que este cult prehispànic de la senyora de la mort haja pogut adaptar-se i evolucionar fins als nostres dies.
+En Oaxaca, algunes llegendes reprenen la seua figura donant-li el nom de Matlacihua (del nàhuatl: Matlasiwatl ‘la que enredra’ o ‘la caçadora’‘matlatl, ret, trampa; siwatl, senyora, dòna’), que pren la forma d'una bella dòna vestida de [[blanc]]. Es diu que castiga als hòmens femelluts i borrachos que caminen a altes hores de la nit, seduint-los i guiant-los a cap a on hi ha [[fanc]] i espines, fent que es llastimen per a despuix, eventualment, dur-los al suïcidi cap a un barranc, caent a on creix un cactus en espines; alguns moren, uns atres sobreviuen i no recorden res de lo succeït.
 == Referències ==
@@ Llínea 17: / Llínea 23: @@
 == Enllaços externs ==
-{{Commonscat|Tezcatlipoca}}
+{{Commonscat|Figures in Codex Borgia}}
 [[Categoria:Mitologia]]
 [[Categoria:Mitologia asteca]]