Diferència entre les revisions de "Anunnaki" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[File:~~Ea_(Babilonian)_-_EnKi_(Sumerian)~~.~~jpg~~|thumb|250px|~~Representació d'[[Inanna]], [[Utu]] i [[Enki]], tres deitats pertanyents als Anunnaki~~]]

[[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsu en escritura cuneiforme]]

~~Els~~ '''~~Anunnaki~~''' (~~antiga transcripció acadia per la sumèria Anunna~~, ~~que significaFills d~~'~~[[Anu]]) són un grup~~ de [[~~Deu|deitats~~]] en les [[Mitologia sumèria|mitologies ~~sumèries~~]] i [[Mitologia acadia|~~acadies~~]] ~~identificades en els texts en els '''anunnas'''~~ i ~~els '''igigis'~~''~~, deus menors~~.

'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'abzu/apsu.

~~Originalment pertanyien al panteó~~ de la ~~ciutat~~ de ~~Nippur. Es mencionen també en Lagash~~ i ~~en Eridú. En esta última ciutat els anunnas eren cinquanta~~.

També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].

~~Segons la [[mitologia mesopotàmica]], els anunnas eren, inicialment, els~~ deus ~~més poderosos~~ i ~~vivien en Anu en el cel. Posteriorment~~, ~~sense que s'haja establit un motiu clar d'este canvi~~, ~~varen ser els igigis els considerats com~~ a ~~deus celests mentres~~ el ~~terme anunna s'amprava~~ per a ~~designar als deus de l~~'~~inframon~~, ~~especialment a sèt deus que feyen~~ la ~~funció de juges en l'inframon~~.

Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsu i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsu en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.

El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsu inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.

== Referències ==

Llínea 12:

Llínea 14:

* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004

* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8

* Jordan Michael, ~~Enciclopèdia dels deus~~

* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

== Bibliografia ==

* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia

* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion

* ~~Jordon~~, ~~Michael. Encyclopedia of~~ Gods, ~~Kyle Cathie Limited~~, ~~2002~~

* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8

== Enllaços externs ==

[[Categoria: Mitologia]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Ea_(Babilonian)_-_EnKi_(Sumerian).jpg|thumb|250px|Representació d'[[Inanna]], [[Utu]] i [[Enki]], tres deitats pertanyents als Anunnaki]]
+[[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsu en escritura cuneiforme]]
-Els '''Anunnaki''' (antiga transcripció acadia per la sumèria Anunna, que significaFills d'[[Anu]]) són un grup de [[Deu|deitats]] en les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèries]] i [[Mitologia acadia|acadies]] identificades en els texts en els '''anunnas''' i els '''igigis''', deus menors.
+'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'abzu/apsu.
-Originalment pertanyien al panteó de la ciutat de Nippur. Es mencionen també en Lagash i en Eridú. En esta última ciutat els anunnas eren cinquanta.
+També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].
-Segons la [[mitologia mesopotàmica]], els anunnas eren, inicialment, els deus més poderosos i vivien en Anu en el cel. Posteriorment, sense que s'haja establit un motiu clar d'este canvi, varen ser els igigis els considerats com a deus celests mentres el terme anunna s'amprava per a designar als deus de l'inframon, especialment a sèt deus que feyen la funció de juges en l'inframon.
+Els deus es varen reproduir fins que malhumoraren a Apsu i Tiamat, i estos varen decidir desfer-se dels nous deus, pero Enki va conseguir sometre a Apsu en un conjur i va derramar el somi sobre ell, per a despuix matar-ho.
+El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsu inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.
 == Referències ==
@@ Llínea 12: / Llínea 14: @@
 * J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
 * Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
-* Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
+* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
 == Bibliografia ==
 * Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia
 * Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion
-* Jordon, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
+* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
 == Enllaços externs ==
-{{Commonscat|Anunnaki}}
+{{Commonscat|Cuneiform signs}}
 [[Categoria: Mitologia]]