Diferència entre les revisions de "Valéncia, (ciutat)"
| Llínea 244: | Llínea 244: | ||
===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)=== | ===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)=== | ||
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br /> | '''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br /> | ||
Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant de lo [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]]. | Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant de lo [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]]. | ||
| Llínea 255: | Llínea 256: | ||
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Caspe]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]]. | Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Caspe]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]]. | ||
El [[ | <u>'''La Renaixença Valenciana'''</u> | ||
El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. Es conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]]''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]]. | |||
La | La construcció de grans palaus i iglésies com les Torres dels Serrans o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', y al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] (1482), que se convertí en u dels mercats més importants del Mediterràneu al que acodixen mercaders de tota Europa, principalment pel comerç de teixits de seda. | ||
S'imprimix “Obres o trobes en lahors de la Verge Maria” [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roig de Corella|Joan Roig de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En 1502 se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom de ''Estudi General''. | |||
<u>'''Pérdida de los fueros'''</u> | <u>'''Pérdida de los fueros'''</u> | ||
A principios del siglo XVIII, durante la [[Guerra de Sucesión Española]], Valencia se alió con el [[archiduque Carlos|Archiduque Carlos de Austria]]. En enero de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, que lideraba a los ingleses, obligó al ejército borbónico a una retirada. Durante 16 meses defendieron la ciudad tras varios intentos de echarlos. | A principios del siglo XVIII, durante la [[Guerra de Sucesión Española]], Valencia se alió con el [[archiduque Carlos|Archiduque Carlos de Austria]]. En enero de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, que lideraba a los ingleses, obligó al ejército borbónico a una retirada. Durante 16 meses defendieron la ciudad tras varios intentos de echarlos. | ||