Diferència entre les revisions de "Guerra contra Nabis" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[~~Rodas~~]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodes]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] ([[200 a. C.|200]]-[[196 a. C.]]), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] despuix el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma]] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Llínea 29:

En l'any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis.

Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, ~~Rodas~~, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grècia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis pel seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia.

Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodes, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grècia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis pel seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia.

L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.
+Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any [[195 a. C.]] entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodes]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.
 Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] ([[200 a. C.|200]]-[[196 a. C.]]), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] despuix el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma]] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.
@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 En l'any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis.
-Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grècia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis pel seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia.
+Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodes, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grècia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis pel seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia.
 L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretext per a apostar algunes llegions en Grècia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.