Diferència entre les revisions de "Palomar" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 42:

== Demografia ==

La seua població és de 566 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

{| align="center" {{tablabonita}}

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

Llínea 51:

Llínea 52:

| align=center| 503 || align=center| 504 || align=center| 513 || align=center| 496 || align=center| 493 || align=center| 503 || align=center| 511 || align=center| 520 || align=center| 523 || align=center| 555 || align=center| 576 || align=center| 566

|}

</center>

== Economia ==

Llínea 57:

Llínea 59:

* Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.

==Monuments==

== Monuments ==

[[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Rosari.</center>]]

*'''Ermita del Rosari'''. L'[[ermita]] apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del [[sigle XVI]]. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari ([[1578]], [[1585]]), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari ([[1594]]).

*'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]].

* '''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]].

*'''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''.

* '''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''.

*'''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].

* '''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].

*'''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble.

* '''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble.

*'''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]].

* '''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]].

*'''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.

* '''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.

*'''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].

* '''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].

== Administració ==

Llínea 93:

Llínea 95:

| Alcalde_8 = Jordi Vila Vila

| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]

| Alcalde_9 = Jordi Vila Vila

| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]

| Alcalde_10 = Jordi Vila Vila

| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]

| Alcalde_11 = Jordi Vila Vila

| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]

| Alcalde_12 = Jordi Vila Vila

| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]

}}

== Festes locals ==

*'''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.

* '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.

*'''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]].

* '''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]].

*'''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]].

* '''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]].

== Gastronomia ==

Llínea 109:

Llínea 119:

== Referències ==

*[https://www.elpalomar.es/ Ajuntament de Palomar]

* [https://www.elpalomar.es/ Ajuntament de Palomar]

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Palomar INE. Població de Palomar]

Llínea 115:

Llínea 127:

== Bibliografia ==

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 42: / Llínea 42: @@
 == Demografia ==
 La seua població és de 566 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
+<center>
 {| align="center" {{tablabonita}}
 !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
@@ Llínea 51: / Llínea 52: @@
 |  align=center| 503 || align=center| 504 || align=center| 513 || align=center| 496 || align=center| 493 || align=center| 503 || align=center| 511 || align=center| 520 || align=center| 523 || align=center| 555 || align=center| 576 || align=center| 566
 |}
+</center>
 == Economia ==
@@ Llínea 57: / Llínea 59: @@
 * Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.
-==Monuments==
+== Monuments ==
 [[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Rosari.</center>]]
 *'''Ermita del Rosari'''. L'[[ermita]] apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del [[sigle XVI]]. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari ([[1578]], [[1585]]), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari ([[1594]]).
-*'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]].
+* '''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]].
-*'''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''.
+* '''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''.
-*'''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].
+* '''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].
-*'''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble.
+* '''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble.
-*'''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]].
+* '''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]].
-*'''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.
+* '''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.
-*'''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].
+* '''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].
 == Administració ==
@@ Llínea 93: / Llínea 95: @@
    | Alcalde_8 = Jordi Vila Vila
    | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
+  | Alcalde_9 = Jordi Vila Vila
+  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
+  | Alcalde_10 = Jordi Vila Vila
+  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
+  | Alcalde_11 = Jordi Vila Vila
+  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
+  | Alcalde_12 = Jordi Vila Vila
+  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 }}
 == Festes locals ==
-*'''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
+* '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
-*'''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]].
+* '''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]].
-*'''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]].
+* '''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]].
 == Gastronomia ==
@@ Llínea 109: / Llínea 119: @@
 == Referències ==
-*[https://www.elpalomar.es/ Ajuntament de Palomar]
+{{listaref}}
+* [https://www.elpalomar.es/ Ajuntament de Palomar]
+* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Palomar INE. Població de Palomar]
@@ Llínea 115: / Llínea 127: @@
 == Bibliografia ==
+* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
+* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
+* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
-* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
+* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
+* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 == Enllaços externs ==