Diferència entre les revisions de "Josep Estellés i Caballer" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 24:

El [[21 de març]] de [[1946]], obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern.

El [[3 d'abril]] de [[1949]] li és conferit el Presbiterat per l'arquebisbe de Valéncia, [[Marcelino Olaechea i Loizaga]], celebrant la primera Missa el 8 d'abril en la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella.

El [[3 d'abril]] de [[1949]] li és conferit el Presbiterat per l'arquebisbe de Valéncia, [[Marcelino Olaechea i Loizaga]], celebrant la primera Missa el [[8 d'abril]] en la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella.

Cursà ampliació d'estudis musicals en Roma, a proposta de l'arquebisbe de Valéncia, durant tres cursos en el Pontifici Institut de Música Sacra, conseguint la llicenciatura en Música gregoriana el [[27 de juny]] de [[1951]] en la calificació “''magna cum laude probatus''”.

Llínea 34:

Des de l'any [[1952]] fins a l'any [[1970]] fon Encarregat General de la Música i Director de la ''Schola Cantorum'' en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo.

L'[[1 d'octubre]] de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell octubre de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el 25 d'octubre de [[1979]] i incorporant-se el 29 d'Octubre com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.

L'[[1 d'octubre]] de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell [[octubre]] de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el [[25 d'octubre]] de [[1979]] i incorporant-se el [[29 d'Octubre]] com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.

El [[16 de setembre]] de [[1981]], a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]], en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'''Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos''.

Llínea 40:

En l'any [[1983]] fundà i va dirigir el cor de cant gregorià ''Laetentur'', format per antics escolans, que feu la seua presentació en motiu de la celebració de les bodes de plata de l'Escolania.

Va morir el 4 de febrer de [[1984]] a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].

Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].

Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular i lo incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”.

Llínea 52:

==Bibliografía==

*GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0

* GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0

*LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” ([[Taller d'història local de Godella]], Querns número 4, pàgina 19

* LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” ([[Taller d'història local de Godella]], Querns número 4, pàgina 19

==Enllaços externs==

*[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index]

[[Categoria:Biografies]]

Llínea 60:

Llínea 63:

[[Categoria:Religiosos]]

[[Categoria:Religiosos valencians]]

~~==Enllaços externs==~~

*[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index]

@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 El [[21 de març]] de [[1946]], obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern.
-El [[3 d'abril]] de [[1949]] li és conferit el Presbiterat per l'arquebisbe de Valéncia, [[Marcelino Olaechea i Loizaga]], celebrant la primera Missa el 8 d'abril en la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella.
+El [[3 d'abril]] de [[1949]] li és conferit el Presbiterat per l'arquebisbe de Valéncia, [[Marcelino Olaechea i Loizaga]], celebrant la primera Missa el [[8 d'abril]] en la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella.
 Cursà ampliació d'estudis musicals en Roma, a proposta de l'arquebisbe de Valéncia, durant tres cursos en el Pontifici Institut de Música Sacra, conseguint la llicenciatura en Música gregoriana el [[27 de juny]] de [[1951]] en la calificació “''magna cum laude probatus''”.
@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 Des de l'any [[1952]] fins a l'any [[1970]] fon Encarregat General de la Música i Director de la ''Schola Cantorum'' en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo.
-L'[[1 d'octubre]] de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell octubre de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el 25 d'octubre de [[1979]] i incorporant-se el 29 d'Octubre com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.
+L'[[1 d'octubre]] de [[1957]] és nomenat Mestre de Capella de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]], en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de [[1958]], pero la [[Riuada de Valéncia|riuada]] que Valéncia havia patit en aquell [[octubre]] de [[1957]] feu que no fora possible fins al [[7 de decembre]], vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de [[1978]], abandonant la vida religiosa el [[25 d'octubre]] de [[1979]] i incorporant-se el [[29 d'Octubre]] com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.
 El [[16 de setembre]] de [[1981]], a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'[[Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats]], en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'''Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos''.
@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 En l'any [[1983]] fundà i va dirigir el cor de cant gregorià ''Laetentur'', format per antics escolans, que feu  la seua presentació en motiu de la celebració de les bodes de plata de l'Escolania.
-Va morir el 4 de febrer de [[1984]] a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].
+Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]].
 Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en [[Las Províncias]] (11.02.1984), “''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular i lo incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''”.
@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 ==Bibliografía==
-*GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0
+* GONZÁLEZ VELASCO, Carmelo. ''Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer'' (EDICEP. [[Valéncia]], [[2008]]). ISBN: 978-84-7050-952-0
-*LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” ([[Taller d'història local de Godella]], Querns número 4, pàgina 19
+* LLÁCER BOSBACH, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” ([[Taller d'història local de Godella]], Querns número 4, pàgina 19
+==Enllaços externs==
+*[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index]
 [[Categoria:Biografies]]
@@ Llínea 60: / Llínea 63: @@
 [[Categoria:Religiosos]]
 [[Categoria:Religiosos valencians]]
-==Enllaços externs==
-*[http://tallerhistoriagodella.org/wp-content/uploads/2023/03/Vore-index]