Diferència entre les revisions de "Lluís de Fenollet" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 17:

El cavaller Lluís de Fenollet era un cortesà que va saber servir al rei fidelment. En les Corts d'[[Oriola]] de l'any 1488 actuà com a representant elegit pel braç militar.

Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, l'any [[1512]].

Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, en l'any [[1512]].

Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon abadesa del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'[[Alacant]], del qual fon abadesa també.

Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon [[abadesa]] del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'[[Alacant]], del qual fon abadesa també.

Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'''Història d'Aleixandre el Gran''.

@@ Llínea 17: / Llínea 17: @@
 El cavaller Lluís de Fenollet era un cortesà que va saber servir al rei fidelment. En les Corts d'[[Oriola]] de l'any 1488 actuà com a representant elegit pel braç militar.
-Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, l'any [[1512]].
+Va contraure matrimoni en Na Caterina, filla de [[Bernat de Centelles]], Comte d'[[Oliva]]. D'eixe matrimoni tingué dos fills, Francesc, que fon page del rei [[Ferrando el Catòlic]], i l'atre, Jeroni, que fon capità d'un estandart d'hòmens d'armes en la jornada de Ràvena, en l'any [[1512]].
-Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon abadesa del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'[[Alacant]], del qual fon abadesa també.
+Lluís de Fenollet tingué tres germanes: Na Beatriu, que es casà en [[Lluis de Santangel|Lluís de Santàngel]], escrivà de ració del Rei; N'Elionor, que fon [[abadesa]] del convent de Santa Inés de [[Saragossa]] i la tercera germana, N'Àngela, que fon també religiosa del convent de la Verònica d'[[Alacant]], del qual fon abadesa també.
 Lluís de Fenollet destaca per la seua gran afició a les lletres, cosa que conseguí fer d'ell un verdader humaniste, que es manifestà en la traducció al valencià de l'''Història d'Aleixandre el Gran''.