Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que Jaume I donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de Valéncia i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües de la vega de Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[''Cambra dels jurats de Valéncia'']]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia. | Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament es troba una excepció fins a [[1240]] i es el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Mestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que Jaume I donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de Valéncia i diverses viles, que es van crear després de la conquiste per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora a esta llegislació, (o almenys no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües de la vega de Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[''Cambra dels jurats de Valéncia'']]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia. | ||
El 21 de maig de 1239 apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]]'', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal. | El [[21 de maig]] de [[1239]] apareix el primer privilegi en que es parla del ''[[cúria de Valéncia]]'', en el que se li dona un lloc per al seu tribunal. | ||
El 29 de decembre de 1239 concedix Jaume I a Valéncia el [[Justícia]]. | El [[29 de decembre]] de [[1239]] concedix [[Jaume I]] a Valéncia el [[Justícia]]. | ||
És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es va començar a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', després de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la Valéncia cristiana. En aquell any Jaume I va ordenar que els juges s'atingueren als furs i va arromançar-los, es dir escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]]'''. | És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es va començar a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', després de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la Valéncia cristiana. En aquell any Jaume I va ordenar que els juges s'atingueren als furs i va arromançar-los, es dir escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]]'''. | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
== Edicions Fascimil == | == Edicions Fascimil == | ||
Donada la importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles va vore la llum en l'octubre del 2006, i fon editada per l'empresa Valenciana Cerimonial Edicions, sobre l'original custodiat per l' | Donada la importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles va vore la llum en l'octubre del 2006, i fon editada per l'empresa Valenciana Cerimonial Edicions, sobre l'original custodiat per l'Ajuntament de Valéncia. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de la [[Universitat de Valéncia]], cada un d'ells doctor en la seua disciplina. | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
*Chabas, Roque. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2 | *Chabas, Roque. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L. ISBN 978-84-8339-380-2 | ||
*Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0 | *Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 62: | Llínea 64: | ||
*[http://butronmaker.blogspot.Com Recopilacions de dret foral valencià] | *[http://butronmaker.blogspot.Com Recopilacions de dret foral valencià] | ||
*[http://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta] | *[http://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta] | ||
== Referencies == | |||
{{Traduït de|es|Fueros_de_Valencia}} | {{Traduït de|es|Fueros_de_Valencia}} | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | |||
[[Categoria: | |||
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]] | ||