Diferència entre les revisions de "Bismut"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83. Ya era conegut en l'antiguetat, pero fins a mediats del [[sigle XVIII]] era confòs en el [[plom]], [[estany]] i [[zinc]]. | El seu símbol és Bi i el seu número atòmic és 83. Ya era conegut en l'antiguetat, pero fins a mediats del [[sigle XVIII]] era confòs en el [[plom]], [[estany]] i [[zinc]]. | ||
== Característiques == | |||
El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística. | El bismut s'expandix al solidificar-se; esta propietat ho convertix en un metal idòneu per a fundició. Algunes de les seues aleacions tenen punts de fusió inusualment baixos. És una de les substàncies més fortament diamagnétiques (dificultat per a magnetizar-se). És un mal conductor de la calor i l'electricitat, i pot incrementar-se la seua resistència elèctrica en un camp magnètic, propietat que ho fa útil en instruments per a medir la força d'estos camps. És opac als rajos X i pot amprar-se en fluoroscopia.També es utilisat en lloc del plom en numerosos usos en balística. | ||