Diferència entre les revisions de "Richard Feynman" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

El seu treball en [[electrodinàmica quàntica]] li valguí el [[Premi Nobel]] de [[Física]] en l'any [[1965]], compartit en [[Julian Schwinger]] i [[Sin-Ichiro Tomonaga]]. En eixe treball desenrollà un método per a estudiar les interaccions i propietats de les [[partícula subatòmica|partícules subatòmiques]] utilisant els denominats [[diagrama de Feynman|diagrames de Feynman]]. En la seua joventut participà en el desenroll de la [[bomba atòmica]] en el [[proyecte Manhattan]]. Entre les seues múltiples contribucions a la física destaquen també els seus treballs exploratoris sobre [[computació quàntica]] i els primers desenrolls de [[nanotecnologia]].

== Referències ==

* Lipa, J. A.; Nissen, J.; Stricker, D.; Swanson, D.; Chui, T. (2003). «Specific heat of liquid helium in zero gravity very near the lambda point». Physical Review B 68 (17): 174518. Bibcode:2003PhRvB..68q4518L. arXiv:cond-mat/0310163. doi:10.1103/PhysRevB.68.174518

* Mehra, Jagdish (2002-01). «Richard Phillips Feynman. 11 May 1918 – 15 February 1988». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society (en inglés) 48: 97-128. ISSN 0080-4606. doi:10.1098/rsbm.2002.0007

* [https://web.archive.org/web/20120915084351/http://media.caltech.edu/press_releases/12019 «Physics World poll names Richard Feynman one of 10 greatest physicists of all time». Media.caltech.edu]

* West, Jacob (14 de junio de 2003). «The Quantum Computer»

== Bibliografia ==

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 El seu treball en [[electrodinàmica quàntica]] li valguí el [[Premi Nobel]] de [[Física]] en l'any [[1965]], compartit en [[Julian Schwinger]] i [[Sin-Ichiro Tomonaga]]. En eixe treball desenrollà un método per a estudiar les interaccions i propietats de les [[partícula subatòmica|partícules subatòmiques]] utilisant els denominats [[diagrama de Feynman|diagrames de Feynman]]. En la seua joventut participà en el desenroll de la [[bomba atòmica]] en el [[proyecte Manhattan]]. Entre les seues múltiples contribucions a la física destaquen també els seus treballs exploratoris sobre [[computació quàntica]] i els primers desenrolls de [[nanotecnologia]].
+== Referències ==
+* Lipa, J. A.; Nissen, J.; Stricker, D.; Swanson, D.; Chui, T. (2003). «Specific heat of liquid helium in zero gravity very near the lambda point». Physical Review B 68 (17): 174518. Bibcode:2003PhRvB..68q4518L. arXiv:cond-mat/0310163. doi:10.1103/PhysRevB.68.174518
+* Mehra, Jagdish (2002-01). «Richard Phillips Feynman. 11 May 1918 – 15 February 1988». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society (en inglés) 48: 97-128. ISSN 0080-4606. doi:10.1098/rsbm.2002.0007
+* [https://web.archive.org/web/20120915084351/http://media.caltech.edu/press_releases/12019 «Physics World poll names Richard Feynman one of 10 greatest physicists of all time». Media.caltech.edu]
+* West, Jacob (14 de junio de 2003). «The Quantum Computer»
 == Bibliografia ==