Diferència entre les revisions de "Algemesí" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 12:

|superfície = 41,5 km²

|altitut = 17 msnm

|població = 27.~~511~~ hab.

|població = 27.305 hab. ([[2022]])

|densitat = 662,91 hab./km²

|densitat = 662,92 hab./km²

|gentilici = Algemesinenc/a

|llengua = [[Valencià]]

Llínea 34:

=== [[Barri]]s i [[pedanie]]s ===

En el [[terme municipal]] d'Algemesí se troben també els següents núcleus de població ([[pedanies]]):

*'''El Carrascalet'''.

* '''El Carrascalet'''.

*'''El Raval'''.

* '''El Raval'''.

I els següents barris:

*'''El Pla'''.

* '''El Pla'''.

*'''El Teular'''.

* '''El Teular'''.

*'''Plaça de la Ribera'''.

* '''Plaça de la Ribera'''.

*'''Bernart Guinovart'''.

* '''Bernart Guinovart'''.

*'''Parc Salvador Castell'''.

* '''Parc Salvador Castell'''.

*'''Plaça d'Alacant'''.

* '''Plaça d'Alacant'''.

*'''Barri de Santa Bàrbara'''.

* '''Barri de Santa Bàrbara'''.

*'''Barri de Muntanya'''.

* '''Barri de Muntanya'''.

*'''Barri de Capella'''.

* '''Barri de Capella'''.

*'''El Mercat'''.

* '''El Mercat'''.

I els històrics poblats de:

*'''Pardines'''.

* '''Pardines'''.

*'''Cotes'''.

* '''Cotes'''.

=== Localitats llimítrofs ===

Llínea 92:

[[File:Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí (Museu Valencià de la Festa).jpg|thumb|250px|Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí]]

*'''Parròquia de [[Sant Pio X]] '''. Regentada pels pares Escolapis.

* '''Parròquia de [[Sant Pio X]] '''. Regentada pels pares Escolapis.

*'''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]] '''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del [[sigle XVIII]] ([[1789]]) i recoberta modernament ([[1890]] i [[1927]]). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferència d'atres iglésies en que a l'entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presència de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa païsages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre [[1603]] i [[1610]] i completat per [[José Segrelles]] en [[1954]].

* '''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]] '''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del [[sigle XVIII]] ([[1789]]) i recoberta modernament ([[1890]] i [[1927]]). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferència d'atres iglésies en que a l'entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presència de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa païsages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre [[1603]] i [[1610]] i completat per [[José Segrelles]] en [[1954]].

*'''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]] '''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit vàries reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha segut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.

* '''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]] '''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit vàries reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha segut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.

== Festes locals ==

*'''[[Falles]] ''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].

* '''[[Falles]] ''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].

*'''La [[Semana Santa]] ''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.

* '''La [[Semana Santa]] ''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.

*'''Fira de [[Sant Onofre]] ''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.

* '''Fira de [[Sant Onofre]] ''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.

[[File:Nova Muixeranga d'Algemesí.jpg|thumb|250px|[[Muixeranga]] d'Algemesí]]

*'''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha segut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[File:Concierto plaza de toros Algemesí.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]] '' (Castells humans i balls).

* '''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha segut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[File:Concierto plaza de toros Algemesí.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]] '' (Castells humans i balls).

*'''[[Semana Taurina d'Algemesí]] '''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.

* '''[[Semana Taurina d'Algemesí]] '''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.

== Gastronomia ==

@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 41,5 km²
 |altitut = 17 msnm
-|població = 27.511 hab.
+|població = 27.305 hab. ([[2022]])
-|densitat = 662,91 hab./km²
+|densitat = 662,92 hab./km²
 |gentilici =  Algemesinenc/a
 |llengua = [[Valencià]]
@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 === [[Barri]]s i [[pedanie]]s ===
 En el [[terme municipal]] d'Algemesí se troben també els següents núcleus de població ([[pedanies]]):
-*'''El Carrascalet'''.
+* '''El Carrascalet'''.
-*'''El Raval'''.
+* '''El Raval'''.
 I els següents barris:
-*'''El Pla'''.
+* '''El Pla'''.
-*'''El Teular'''.
+* '''El Teular'''.
-*'''Plaça de la Ribera'''.
+* '''Plaça de la Ribera'''.
-*'''Bernart Guinovart'''.
+* '''Bernart Guinovart'''.
-*'''Parc Salvador Castell'''.
+* '''Parc Salvador Castell'''.
-*'''Plaça d'Alacant'''.
+* '''Plaça d'Alacant'''.
-*'''Barri de Santa Bàrbara'''.
+* '''Barri de Santa Bàrbara'''.
-*'''Barri de Muntanya'''.
+* '''Barri de Muntanya'''.
-*'''Barri de Capella'''.
+* '''Barri de Capella'''.
-*'''El Mercat'''.
+* '''El Mercat'''.
 I els històrics poblats de:
-*'''Pardines'''.
+* '''Pardines'''.
-*'''Cotes'''.
+* '''Cotes'''.
 === Localitats llimítrofs ===
@@ Llínea 92: / Llínea 92: @@
 [[File:Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí (Museu Valencià de la Festa).jpg|thumb|250px|Convent de Sant Vicent Ferrer d'Algemesí]]
-*'''Parròquia de [[Sant Pio X]] '''. Regentada pels pares Escolapis.
+* '''Parròquia de [[Sant Pio X]] '''. Regentada pels pares Escolapis.
-*'''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]] '''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del [[sigle XVIII]] ([[1789]]) i recoberta modernament ([[1890]] i [[1927]]). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferència  d'atres iglésies en que a l'entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presència de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa païsages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre [[1603]] i [[1610]] i completat per [[José Segrelles]] en [[1954]].
+* '''Iglésia del [[Santiago el Major|Apòstol Sant Jaume]] '''. Construïda de [[1550]] a [[1582]] per Doménec Gamieta en colaboració en Joan d’Alacant i Joan Matalí. Reformada a finals del [[sigle XVIII]] ([[1789]]) i recoberta modernament ([[1890]] i [[1927]]). Esta iglésia té una chicoteta peculiaritat i és que, a diferència  d'atres iglésies en que a l'entrar trobem davant de nosatres l'altar, lloc a on se personifica la presència de Deu i des d'a on el sacerdot realisa les misses, en este cas este lloc se troba a la dreta. La raó d'este fet radica en que en cert moment se necessità ampliar el carrer que se troba just al costat, i se decidí ''retallar'' un tros de l'iglésia, just a on se trobava la porta. Entre els seus tesors artístics se troba el retaule major de la Basílica Menor que reflexa païsages de la vida de l'apòstol Sant Jaume. Fon realisat per [[Francisco Ribalta]] entre [[1603]] i [[1610]] i completat per [[José Segrelles]] en [[1954]].
-*'''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]] '''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit vàries reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha segut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.
+* '''Antic convent [[Sant Vicent Ferrer]] '''. Erigit per orde del [[Sant Joan de Ribera|patriarca Ribera]] en [[1590]]. Ha sofrit vàries reformes i s'ha destinat a diferents usos des de quarter de la [[Guàrdia Civil]] fins a asil. Ha segut totalment restaurat i dedicat a Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis.
 == Festes locals ==
-*'''[[Falles]] ''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].
+* '''[[Falles]] ''' (19 de Març), com atres localitats valencianes celebren [[Sant Josep]].
-*'''La [[Semana Santa]] ''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.
+* '''La [[Semana Santa]] ''', en Abril en les seues confraries inundant la ciutat.
-*'''Fira de [[Sant Onofre]] ''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.
+* '''Fira de [[Sant Onofre]] ''', del 1 al 12 de juny, fira dedicada a [[Sant Onofre]], patró de la ciutat.
 [[File:Nova Muixeranga d'Algemesí.jpg|thumb|250px|[[Muixeranga]] d'Algemesí]]
-*'''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha segut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[File:Concierto plaza de toros Algemesí.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]] '' (Castells humans i balls).
+* '''[[Festes de Nostra Senyora de la Salut d'Algemesí]] (''Mare de Deu de la Salut)'''''. La primera semana de setembre, concretament dies 7 i 8 de setembre, ha segut objecte d'estudis etnogràfics per l'important mostra de folclor valencià que s'exhibix en [[File:Concierto plaza de toros Algemesí.jpg|thumbnail|250px|right|Vista de la peculiar (es quadrada) [[plaça de bous]] d'Algemesí]] la ''processoneta''. Les danses dels ''Bastonets'', la ''Carchofa'', els ''Arquets'', ''els Boleros o Llauradors'' (www.llauradores.com)[http://www.llauradores.com]'', les ''Pastoretes'', els ''Tornejants'' i, sobre tot, la ''[[Moixaranga]] '' (Castells humans i balls).
-*'''[[Semana Taurina d'Algemesí]] '''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.
+* '''[[Semana Taurina d'Algemesí]] '''. Se toregen jònecs durant 9 dies, contant un dia en l'actuació de dos toreros de renom mundial.
 == Gastronomia ==