Diferència entre les revisions de "Carmen Martín Gaite" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 10:

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

'''Carmen Martín Gaite''' ([[Salamanca]], [[8 de decembre]] de [[1925]] – [[Madrit]], [[23 de juliol]] de [[2000]]) fon una escritora i poetesa espanyola, una de les figures més importants de les lletres hispàniques del [[sigle XX]]. Va rebre, entre uns atres, el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Lletres]] en l'any [[1988]].

'''Carmen Martín Gaite''' ([[Salamanca]], [[8 de decembre]] de [[1925]] - † [[Madrit]], [[23 de juliol]] de [[2000]]) fon una escritora i poetesa espanyola, una de les figures més importants de les lletres hispàniques del [[sigle XX]]. Va rebre, entre uns atres, el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Lletres]] en l'any [[1988]].

== Biografia ==

Llínea 24:

En l'any [[1943]], va iniciar els seus estudis de [[Filosofia i Lletres]] en l'[[Universitat de Salamanca]], a on va tindre com a professors a [[Francisco Maldonado]], [[Antonio Tovar]], [[Manuel García Blanco]] i [[Alonso Zamora Vicente]]. En el primer curs va coincidir en [[Ignacio Aldecoa]] i [[Agustín García Calvo]], en eixos anys va colaborar en la revista ''Trabajos y días'', a on varen aparéixer els seus primers poemes. També es va interessar pel [[teatre]] i va participar com a actriu en vàries obres. Durant l'estiu del [[1946]], va permanéixer becada en l'Universitat de Coímbra, en la que va afiançar el seu interés per la cultura galaic-portuguesa.

En estiu de [[1948]], despuix d'acabar la seua llicenciatura en la branca de [[Filologia Romànica]], fon becada per a ampliar estudis en l'estranger, en el Collège International de Cannes. Allí perfecciona l'idioma francés, s'inicia en la lliteratura francesa contemporànea i coneix un tipo de societat més oberta i cosmopolita. Eixe mateix any, en tornar de [[França]] es va traslladar a [[Madrit]] en l'intenció de preparar la seua tesis doctoral sobre els cançoners galaic-portuguesos durant el [[sigle XIII]], que no aplegaria a concloure. En Madrit es retroba en Ignacio Aldecoa, que l'introduïx en el círcul lliterari d'alguns dels components de l'anomenada [[Generació del 50]], entre els que es trobaven [[Medardo Fraile]], [[Alfonso Sastre]], [[Mayrata O'Wisiedo]], [[Jesús Fernández Santos]], [[Rafael Sánchez Ferlosio]], [[Josefina Rodríguez Álvarez]] i [[Carlos Edmundo de Ory]].

En l'[[estiu]] de [[1948]], despuix d'acabar la seua llicenciatura en la branca de [[Filologia Romànica]], fon becada per a ampliar estudis en l'estranger, en el Collège International de Cannes. Allí perfecciona l'idioma francés, s'inicia en la lliteratura francesa contemporànea i coneix un tipo de societat més oberta i cosmopolita. Eixe mateix any, en tornar de [[França]] es va traslladar a [[Madrit]] en l'intenció de preparar la seua tesis doctoral sobre els cançoners galaic-portuguesos durant el [[sigle XIII]], que no aplegaria a concloure. En Madrit es retroba en Ignacio Aldecoa, que l'introduïx en el círcul lliterari d'alguns dels components de l'anomenada [[Generació del 50]], entre els que es trobaven [[Medardo Fraile]], [[Alfonso Sastre]], [[Mayrata O'Wisiedo]], [[Jesús Fernández Santos]], [[Rafael Sánchez Ferlosio]], [[Josefina Rodríguez Álvarez]] i [[Carlos Edmundo de Ory]].

=== Carrera lliterària ===

Llínea 30:

Poc a poc el seu proyecte de la tesis doctoral es fon diluint i va guanyar pes la seua dedicació a la lliteratura. Publicava contes i artículs en revistes i va treballar durant un temps fent fiches per a un diccionari de la [[Real Acadèmia Espanyola]], va treballar també com a professora en un colege femení i com a empleada de la notaria del seu pare que s'havia traslladat a Madrit.

En 1953 va començar a colaborar en la revista lliterària ''Revista Española'', i en el més d'octubre va contraure matrimoni en el també escritor [[Rafael Sánchez Ferlosio]] —fill del destacat escritor falangiste i exministre de [[Franco]], [[Rafael Sánchez Mazas]]—, al que havia conegut a la seua arribada a la capital, en [[1950]]. Despuix de la boda, el matrimoni passa uns mesos en [[Roma]], en casa dels yayos materns de Sánchez Ferlosio, ademés de visitar atres ciutats italianes com [[Nàpols]], [[Florència]] i [[Venècia]]. Este periodo [[Itàlia|italià]] li va dur a contactar en la lliteratura contemporànea d'eixe país; entre les seues principals influència destaquen [[Cesare Pavese]], [[Italo Svevo]] i [[Natalia Ginzburg]]. En octubre de [[1954]] va nàixer el seu primer fill, Miguel, que va fallir de [[meningitis]] en maig de l'any següent, en sols 7 mesos d'edat. La seua filla Marta va nàixer en [[1956]]. Carmen Martín Gaite se separaria de Sánchez Ferlosio catorze anys més tart, en 1970, per a anar-se a viure en la seua filla Marta Sánchez Martín, qui va morir en [[1985]] a l'edat de 29 anys víctima del [[sida]], malaltia que va contraure en injectar-se [[heroïna]] en agulles infectades d'este [[virus]].

En l'any [[1953]] va començar a colaborar en la revista lliterària ''Revista Española'', i en el més d'[[octubre]] va contraure matrimoni en el també escritor [[Rafael Sánchez Ferlosio]] —fill del destacat escritor falangiste i exministre de [[Franco]], [[Rafael Sánchez Mazas]]—, al que havia conegut a la seua arribada a la capital, en [[1950]]. Despuix de la boda, el matrimoni passa uns mesos en [[Roma]], en casa dels yayos materns de Sánchez Ferlosio, ademés de visitar atres ciutats italianes com [[Nàpols]], [[Florència]] i [[Venècia]]. Este periodo [[Itàlia|italià]] li va dur a contactar en la lliteratura contemporànea d'eixe país; entre les seues principals influència destaquen [[Cesare Pavese]], [[Italo Svevo]] i [[Natalia Ginzburg]]. En octubre de [[1954]] va nàixer el seu primer fill, Miguel, que va fallir de [[meningitis]] en maig de l'any següent, en sols 7 mesos d'edat. La seua filla Marta va nàixer en l'any [[1956]]. Carmen Martín Gaite se separaria de Sánchez Ferlosio catorze anys més tart, en [[1970]], per a anar-se a viure en la seua filla Marta Sánchez Martín, qui va morir en [[1985]] a l'edat de 29 anys víctima del [[sida]], malaltia que va contraure en injectar-se [[heroïna]] en agulles infectades d'este [[virus]].

(Secció per completar)

@@ Llínea 10: / Llínea 10: @@
 | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 }}
-'''Carmen Martín Gaite''' ([[Salamanca]], [[8 de decembre]] de [[1925]] – [[Madrit]], [[23 de juliol]] de [[2000]]) fon una escritora i poetesa espanyola, una de les figures més importants de les lletres hispàniques del [[sigle XX]]. Va rebre, entre uns atres, el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Lletres]] en l'any [[1988]].
+'''Carmen Martín Gaite''' ([[Salamanca]], [[8 de decembre]] de [[1925]] - † [[Madrit]], [[23 de juliol]] de [[2000]]) fon una escritora i poetesa espanyola, una de les figures més importants de les lletres hispàniques del [[sigle XX]]. Va rebre, entre uns atres, el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Lletres]] en l'any [[1988]].
 == Biografia ==
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 En l'any [[1943]], va iniciar els seus estudis de [[Filosofia i Lletres]] en l'[[Universitat de Salamanca]], a on va tindre com a professors a [[Francisco Maldonado]], [[Antonio Tovar]], [[Manuel García Blanco]] i [[Alonso Zamora Vicente]]. En el primer curs va coincidir en [[Ignacio Aldecoa]] i [[Agustín García Calvo]], en eixos anys va colaborar en la revista ''Trabajos y días'', a on varen aparéixer els seus primers poemes. També es va interessar pel [[teatre]] i va participar com a actriu en vàries obres. Durant l'estiu del [[1946]], va permanéixer becada en l'Universitat de Coímbra, en la que va afiançar el seu interés per la cultura galaic-portuguesa.
-En estiu de [[1948]], despuix d'acabar la seua llicenciatura en la branca de [[Filologia Romànica]], fon becada per a ampliar estudis en l'estranger, en el Collège International de Cannes. Allí perfecciona l'idioma francés, s'inicia en la lliteratura francesa contemporànea i coneix un tipo de societat més oberta i cosmopolita. Eixe mateix any, en tornar de [[França]] es va traslladar a [[Madrit]] en l'intenció de preparar la seua tesis doctoral sobre els cançoners galaic-portuguesos durant el [[sigle XIII]], que no aplegaria a concloure. En Madrit es retroba en Ignacio Aldecoa, que l'introduïx en el círcul lliterari d'alguns dels components de l'anomenada [[Generació del 50]], entre els que es trobaven [[Medardo Fraile]], [[Alfonso Sastre]], [[Mayrata O'Wisiedo]], [[Jesús Fernández Santos]], [[Rafael Sánchez Ferlosio]], [[Josefina Rodríguez Álvarez]] i [[Carlos Edmundo de Ory]].
+En l'[[estiu]] de [[1948]], despuix d'acabar la seua llicenciatura en la branca de [[Filologia Romànica]], fon becada per a ampliar estudis en l'estranger, en el Collège International de Cannes. Allí perfecciona l'idioma francés, s'inicia en la lliteratura francesa contemporànea i coneix un tipo de societat més oberta i cosmopolita. Eixe mateix any, en tornar de [[França]] es va traslladar a [[Madrit]] en l'intenció de preparar la seua tesis doctoral sobre els cançoners galaic-portuguesos durant el [[sigle XIII]], que no aplegaria a concloure. En Madrit es retroba en Ignacio Aldecoa, que l'introduïx en el círcul lliterari d'alguns dels components de l'anomenada [[Generació del 50]], entre els que es trobaven [[Medardo Fraile]], [[Alfonso Sastre]], [[Mayrata O'Wisiedo]], [[Jesús Fernández Santos]], [[Rafael Sánchez Ferlosio]], [[Josefina Rodríguez Álvarez]] i [[Carlos Edmundo de Ory]].
 === Carrera lliterària ===
@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 Poc a poc el seu proyecte de la tesis doctoral es fon diluint i va guanyar pes la seua dedicació a la lliteratura. Publicava contes i artículs en revistes i va treballar durant un temps fent fiches per a un diccionari de la [[Real Acadèmia Espanyola]], va treballar també com a professora en un colege femení i com a empleada de la notaria del seu pare que s'havia traslladat a Madrit.
-En 1953 va començar a colaborar en la revista lliterària ''Revista Española'', i en el més d'octubre va contraure matrimoni en el també escritor [[Rafael Sánchez Ferlosio]] —fill del destacat escritor falangiste i exministre de [[Franco]], [[Rafael Sánchez Mazas]]—, al que havia conegut a la seua arribada a la capital, en [[1950]]. Despuix de la boda, el matrimoni passa uns mesos en [[Roma]], en casa dels yayos materns de Sánchez Ferlosio, ademés de visitar atres ciutats italianes com [[Nàpols]], [[Florència]] i [[Venècia]]. Este periodo [[Itàlia|italià]] li va dur a contactar en la lliteratura contemporànea d'eixe país; entre les seues principals influència destaquen [[Cesare Pavese]], [[Italo Svevo]] i [[Natalia Ginzburg]]. En octubre de [[1954]] va nàixer el seu primer fill, Miguel, que va fallir de [[meningitis]] en maig de l'any següent, en sols 7 mesos d'edat. La seua filla Marta va nàixer en [[1956]]. Carmen Martín Gaite se separaria de Sánchez Ferlosio catorze anys més tart, en 1970, per a anar-se a viure en la seua filla Marta Sánchez Martín, qui va morir en [[1985]] a l'edat de 29 anys víctima del [[sida]], malaltia que va contraure en injectar-se [[heroïna]] en agulles infectades d'este [[virus]].
+En l'any [[1953]] va començar a colaborar en la revista lliterària ''Revista Española'', i en el més d'[[octubre]] va contraure matrimoni en el també escritor [[Rafael Sánchez Ferlosio]] —fill del destacat escritor falangiste i exministre de [[Franco]], [[Rafael Sánchez Mazas]]—, al que havia conegut a la seua arribada a la capital, en [[1950]]. Despuix de la boda, el matrimoni passa uns mesos en [[Roma]], en casa dels yayos materns de Sánchez Ferlosio, ademés de visitar atres ciutats italianes com [[Nàpols]], [[Florència]] i [[Venècia]]. Este periodo [[Itàlia|italià]] li va dur a contactar en la lliteratura contemporànea d'eixe país; entre les seues principals influència destaquen [[Cesare Pavese]], [[Italo Svevo]] i [[Natalia Ginzburg]]. En octubre de [[1954]] va nàixer el seu primer fill, Miguel, que va fallir de [[meningitis]] en maig de l'any següent, en sols 7 mesos d'edat. La seua filla Marta va nàixer en l'any [[1956]]. Carmen Martín Gaite se separaria de Sánchez Ferlosio catorze anys més tart, en [[1970]], per a anar-se a viure en la seua filla Marta Sánchez Martín, qui va morir en [[1985]] a l'edat de 29 anys víctima del [[sida]], malaltia que va contraure en injectar-se [[heroïna]] en agulles infectades d'este [[virus]].
 (Secció per completar)