Diferència entre les revisions de "Idioma serbocroata" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 26:

El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.

Fon una de les llengües oficials (junt a l'~~esloveny~~ i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.

La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

@@ Llínea 26: / Llínea 26: @@
 El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües de l'eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els països de [[Sèrbia]], [[Montenegro]], [[Croàcia]] i [[Bòsnia i Herzegovina]]. El terme serbocroata s'utilisà durant la major part del [[sigle XX]] per a referir-se a l'idioma comú de croates i serbis.
-Fon una de les llengües oficials (junt a l'esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.
+Fon una de les llengües oficials (junt a l'eslové i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de l'any [[1921]] fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, croates, bosnis i montenegrins.
 La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, per l'us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que s'usa en la zona est de Bòsnia i en l'oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).